DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

 Quan era més jove i encara no existia internet, pot ser quan estudiava Batxillerat, passava algunes vesprades amb l’Atles o l’enciclopèdia Salvat que teníem a casa. M’agradava resseguir el mapa d’Europa o confeccionar llistes diverses, de països per demografia, per superfície, llistes de governants, de reis, d’emperadors, de presidents. Amb tota la faena que suposava, perquè calia buscar en el tom corresponent segons la primera inicial del nom i no hi havia enllaços directes a altres pàgines. De tant en tant regirant armaris encara trobe alguns d’aquells llistats que no tenien més funció que passar el temps. Després arribà l’ordinador i internet i encara tinc alguna llista per ací guardada, genealogies, llistes de vocabulari, de topònims, però no tenen l’encant de connectar amb eixe temps analògic.  La qüestió és que estos dies ordenant carpetes de ma mare n’he trobat una que conté uns papers ja amb forats del temps amb idèntiques llistes de reis i emperadors que va fer ma ma...

  El viatger deixa arrere el cementeri de Teulada i s’endinsa pel camí vell de Xàbia. L’Abiar Alta forma una mena d’altiplà verge amb vinyes i unes poques casetes amb algun sembrat al recer del Tossal Gros, una xicoteta elevació del conjunt de tossals i tossalets, pujols i alterons que clouen la vall del Gorgos pel Migdia. Vist des de Teulada, el Tossal Gros té una ressemblança al Montgó, la germana major que es troba a l’altra banda de la vall. Llavors s’entra en terme del Poble Nou de Benitatxell i el camí continua cap avall. Una mateixa muntanya pot presentar dues cares completament diferents segons estiga orientada a tramuntana o al migdia però el mateix fenomen ocorre amb aquells paratges que estan dividits en municipis diferents, així la solitud de l’Abiar teuladina es trenca amb l’aparició d’urbanitzacions fantasma, d’eixes que sols estan habitades unes poques setmanes a l’any, en entrar a l’Abiar poblera. El camí recorre l’horitzontalitat i es bifurca, llavors el viatge pre...

En setembre vaig aprovar l'àrab, encara que les circumstàncies enfosquiren la fita. M'agradaria continuar amb el B1, però ja no puc fer-ho online i el centre  més prop on fer-lo presencial està en Alacant. Ah, l’agradable vida de comarques amb tots els seus avantatges. Així que en espera de què en facen més avant, m’he apuntat a xinés, un canvi poc radical. Supose que no estudiar un idioma ja ni se'm passa pel cap, ho he convertit en el meu modus vivendi. El xinés és un repte perquè és una llengua totalment diferent, l'àrab encara té certs lligams sobretot de vocabulari, amb les llengües occidentals. M’abellia un repte, alguna cosa que em motivara perquè ara mateix la motivació la tinc a un nivell ctònic.  Les classes comencen ara en novembre, però ja tenia el llibre i l'he començat a fullejar, i a banda de l’escriptura, el sistema tonal també pareix molt complex, així com la fonètica, ja que molts sons que pareixen equivalents, no ho són del tot. La qüestió és que ...

  Ara que ha passat Tots Sants, recupere una série de piulades que vaig fer sobre els cementeris del terme de Xàbia, el més antic dels quals data de fa vora 4.000 anys, en l'eneolític,que és com coneixem també la primera fase dels Metalls. Llavors al vessant del Montgó trobem la primera necròpolis, a la qual se li associen unes pintures rupestres típiques de l’art llevantí i que alguns han volgut llegir en clau religiosa, veient-hi uns ídols, d’altres opinen que s’hi representa un ramat oví. De segur que hi ha alguna altra necròpolis d’època del bronze o ibera pendent de descobrir, però la següent important ja data d’època romana i se situa al Muntanyar amb més de 900 tombes excavades sobre la pedra tosca prop de la factoria de l’Arenal i a la vora del camí que conduïa fins a l’actual port de Xàbia. L'extracció de tosca i la construcció de cases les destruïren en el passat, encara que es salvaren molts objectes d’aixovar com cresols amb decoració cristiana, que evidencien ja la...