D'APRENDRE BEN BÉ I ALTRES REPTES
En setembre vaig aprovar l'àrab, encara que les circumstàncies enfosquiren la fita. M'agradaria continuar amb el B1, però ja no puc fer-ho online i el centre més prop on fer-lo presencial està en Alacant. Ah, l’agradable vida de comarques amb tots els seus avantatges. Així que en espera de què en facen més avant, m’he apuntat a xinés, un canvi poc radical. Supose que no estudiar un idioma ja ni se'm passa pel cap, ho he convertit en el meu modus vivendi.
El xinés és un repte perquè és una llengua totalment diferent, l'àrab encara té certs lligams sobretot de vocabulari, amb les llengües occidentals. M’abellia un repte, alguna cosa que em motivara perquè ara mateix la motivació la tinc a un nivell ctònic.
Les classes comencen ara en novembre, però ja tenia el llibre i l'he començat a fullejar, i a banda de l’escriptura, el sistema tonal també pareix molt complex, així com la fonètica, ja que molts sons que pareixen equivalents, no ho són del tot. La qüestió és que mirant mirant gairebé he completat totes les unitats que s'inclouen en el primer curs, així que puc centrar-me en els aspectes més complexos.
Aprofite el tema per a recordar una opinió tagliatella que vaig sentir una volta. Em van dir que per què no estudiava bé anglés abans de posar-me amb altres llengües. Això d'estudiar bé un idioma no ho acabe d'entendre, per a mi això sona a excusa de procrastrinador. Com que estudiar bé una llengua és pràcticament inassolible, justifica que no faça res més en la meua vida. És el que interpreta el meu cap.
També darrere d'eixe "estudiar bé l'anglés" s'amaga un biaix productivista. Estudia bé la llengua dels negocis i de l'imperi abans de posar-te en altres llengües "menors".
I què vol dir realment això de saber bé una llengua? És com un videojoc que quan arribes al final apareixen els crèdits? Arriba a aprendre hom mai ben bé la seua pròpia llengua? Eixes qüestions em neguitejaven fa molt de temps, fins que vaig ser conscient del fet que sense practicar activament una llengua és difícil assolir-la i que això és molt complicat a certs llocs del planeta, i encara més que el desús mou a l’oblit. I eixa conclusió em va permetre ser més lliure en l’estudi de les llengües, qualsevulla que siga perquè davant l'evidència que mai podré aprendre ben bé una llengua i que probablement se me n'oblidarà, que m'impedeix de gaudir el viatge d'aprendre-la?
He viscut algunes experiències similars i per això em sembla completament encertada la teua reflexió final! M'ha encantat. :)
ResponEliminaLes llengües són un camí que no s'acaba mai, i fas bé de transitar-lo de la manera que t'abelleix (o que tens disponible; a les comarques del nord encara ho tenim més cru).
ResponElimina"Estudiar bé l'anglès" és la frase típica d'algú que no "sap bé" la seua llengua!
Sí, tots els recursos acaben destinant-se en certs llocs i al final viure en uns territoris posa a disposició dels seus habitants una gran varietat que la resta no té.
Elimina