DE LES NECRÒPOLIS DE XÀBIA

 Ara que ha passat Tots Sants, recupere una série de piulades que vaig fer sobre els cementeris del terme de Xàbia, el més antic dels quals data de fa vora 4.000 anys, en l'eneolític,que és com coneixem també la primera fase dels Metalls. Llavors al vessant del Montgó trobem la primera necròpolis, a la qual se li associen unes pintures rupestres típiques de l’art llevantí i que alguns han volgut llegir en clau religiosa, veient-hi uns ídols, d’altres opinen que s’hi representa un ramat oví.

De segur que hi ha alguna altra necròpolis d’època del bronze o ibera pendent de descobrir, però la següent important ja data d’època romana i se situa al Muntanyar amb més de 900 tombes excavades sobre la pedra tosca prop de la factoria de l’Arenal i a la vora del camí que conduïa fins a l’actual port de Xàbia. L'extracció de tosca i la construcció de cases les destruïren en el passat, encara que es salvaren molts objectes d’aixovar com cresols amb decoració cristiana, que evidencien ja la presència d’esta religió, a més d’algunes tombes que es conserven al museu.

Les necròpolis islàmiques s’ubiquen a la part meridional del terme, una prop del Cap Martí sobre la qual es van construir xalets, però abans es trobaren algunes inscripcions funeràries que a més són de les poques que conservem al País Valencià.

 

Els testimonis orals també parlen de la troballa de cossos dipositats mirant a la Meca que isqueren en obres d’abancalament a les partides del Rebaldí i de l’Atzúbia, prop llavors

del camí Cabanes que comunicava ja des d’època romana la vall al sud del Gorgos. A ben a prop també es conserven les restes de la Torre andalusina de Capsades.

El primer fossar medieval després de la conquesta jaumina, estigué a la plaça de l'Església, en el subsol de l'Oficina de Turisme (que durant uns anys també fou una capella annexa a l’Ajuntament) es poden veure algunes tombes. Els prohoms se soterraven dins de la mateixa església, però a mesura que creixia la vila va ser necessari crear un nou fossar al carrer d’Avall, apegat a la muralla i al costat de l’antic Hospital de Santa Anna, la capella del qual encara es conserva.

A finals del segle XVIII les tesis higienistes dels il·lustrats defensaven la necessitat de traslladar els fossars fora de les viles perquè es considerava que els vents que en bufaven eren la causa de moltes malalties, per això una llei de Carles III exigia el seu trasllat fora dels recintes urbans. Però

no fou una norma acatada amb immediatesa, per això hem d’esperar fins a 1817 per a trobar el Cementeri Vell, ubicat al costat de l’ermita de Sant Joan que data del segle XV, a la vora del Camí Vell de Gata. Dins de l’ermita se soterraven els rics, mentre que els pobres ho feien en fosses sota terra, també hi ha algun mausoleu que pertany a alguna família rica. De més avant es construïren els columbaris. Este cementeri vell fou criticat per Pascual Madoz en el seu Diccionario Geográfico, tant per la seua ubicació, des del qual els vents de ponent escampaven sobre la vila de Xàbia les males olors, com per la disposició de les tombes que eren fàcilment profanades pels animals.

El Cementeri Vell es clausurà a principis dels 90 per la construcció d’un de nou, molt més allunyat de la vila, a la partida de les Catarroges.

En definitiva, observem com cada cultura que ha passat per Xàbia ha anat elegint els seus propis espais de soterrament, que alhora ens proporcionen una gran informació sobre els nuclis d’ocupació al llarg del terme.