El viatger deixa arrere el cementeri de Teulada i s’endinsa pel camí vell de Xàbia. L’Abiar Alta forma una mena d’altiplà verge amb vinyes i unes poques casetes amb algun sembrat al recer del Tossal Gros, una xicoteta elevació del conjunt de tossals i tossalets, pujols i alterons que clouen la vall del Gorgos pel Migdia. Vist des de Teulada, el Tossal Gros té una ressemblança al Montgó, la germana major que es troba a l’altra banda de la vall. Llavors s’entra en terme del Poble Nou de Benitatxell i el camí continua cap avall. Una mateixa muntanya pot presentar dues cares completament diferents segons estiga orientada a tramuntana o al migdia però el mateix fenomen ocorre amb aquells paratges que estan dividits en municipis diferents, així la solitud de l’Abiar teuladina es trenca amb l’aparició d’urbanitzacions fantasma, d’eixes que sols estan habitades unes poques setmanes a l’any, en entrar a l’Abiar poblera.
El camí recorre l’horitzontalitat i es bifurca, llavors el viatge pren el camí de l’Abiar, que queda a la mà dreta, fins a arribar a la urbanització del Tossal dels Molins. A l’entrada de la dita urbanització es troba la Cova de les Bruixes, covatxa d’evocacions místiques i diabòliques on s’han trobat restes d’ocupació andalusina, potser la mateixa alqueria de l’Abiar de què parlen les fonts antigues. Però el lloc ha estat poblat des de temps pretèrits, malauradament les restes d’ocupació ibèrica i romana jauen ara sota els fonaments dels xalets que hi ha sobre la Cova. Expulsats els seus pobladors musulmans i sense que es trobaren nous colons per a cultivar els camps, el lloc fou abandonat i reaprofitat per a guardar ramats i també pels bandolers que hi trobaren un recer perfecte. Devien ser ells els que alimentaren el terror dels veïns amb suposats aquelarres de bruixes que hi tenien lloc, tot cremant-hi sofre, per a evitar que s’hi acostaren ulls indiscrets que pogueren posar en perill els roders.
Després d’aquesta breu parada, continua el caminant cap avall. Al fons l’horitzó es trenca amb la vista del Poble Nou de Benitatxell i a sobre el Puig de la Llorença, una petita elevació de 440 metres, un poc més si sumem les antenes que la coronen, que resulta ser la continuació del cap de la Nau terra endins i desnaturalitzada amb el nom de Cumbre del Sol per la urbanització que s’hi ha post a sobre.
El camí arriba a una fondària dibuixada pels barrancs on s’arrepleguen les preuades aigües dels Pous de l’Abiar, nom redundant per al conjunt de cavitats aqüíferes que han satisfet les necessitats hídriques dels habitants dels voltants des de la Prehistòria. Nom redundant perquè Abiar resulta ser la flexió plural del mot bir que en llengua aràbiga vol dir pou. A banda dels pous també s’hi pot observar una molineta, una bomba que accionada pel vent, posa en marxa un mecanisme que permetia extraure l’aigua dels pous amb major comoditat. Aquest senzill invent va revolucionar el camp de les zones de secà a principis del segle XX. Envoltat d’aigua i ombra en aquest dia tan calorós, és un bon moment per a aturar-se.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada