DEL BLOQUEIG LECTOR

 Sent a l’últim programa del pòdcast Gent ràndom que parlen sobre el bloqueig lector, és a dir eixa situació en la qual no t’abelleix llegir gens, o no trobes el temps o el llibre que t’enganxe prou per a no voler abandonar-lo. En una societat tan productivista fins i tot, això es veu com un problema i, per tant, la recepta proposada és la de no atabalar-se i donar-se temps a un mateix fins que es torne a tindre gana de llegir, o també abandonar aquelles lectures que no ens estan agradant i ens provoquen l'efecte contrari al volgut, una repulsió cap a la lectura. Moltes d'estes idees venen d'un llibre que he llegit fa poc d'Eudald Espluga i que m'ha agradat: No sigues tu mateix.

Això que diré va en contra de la filosofia del programa: jo llig quasi per obligació.  No en el sentit de fer una cosa perquè cal fer-la, que no crea gaire plaer, com el treball, sinó pel que fa a col·locar-la en una situació prioritària dins de les activitats diàries, ja que el ritme de vida ens fa que siguen sempre unes activitats les que s’emporten totes les urgències. Tristament, hi ha massa coses que no puc fer perquè els dies no tenen més hores i em fa ràbia vore que bona part dels dies se’ls mengen activitats com la faena, desplaçar-se a la faena, fer coses per a la faena, pensar en la faena o parlar sobre la faena.

Per això, fa un temps em vaig posar una lectura de 50 pàgines cada dia, que és aproximadament una hora, depenent del format del llibre o de la grandària de la lletra. He convertit la lectura en un hàbit diari com puga ser llavar-se les dents després de menjar, passejar els gossos o netejar casa. Perquè per a mi llegir no sols és una activitat d'oci, m'agrada llegir perquè aprenc coses noves, tinc una fam voraç d'aprendre. M'agradaria poder dedicar-me cada dia a seure en una butaca i llegir fins a cansar-me, malauradament no tinc cap butaca.

En hivern, el millor moment per a llegir és abans de dormir, encara que no aguante molt de temps abans de quedar-me fregit (per a despertar-me insomne unes hores més tard), així que vaig repartint la lectura en moments al llarg del dia, després de dinar, després de sopar, a mitjan vesprada, si he d'anar a llocs i em toca esperar... En estiu el lloc més idoni és davant la mar, amb el soroll de les ones trencant contra les roques, el vol de les gavines i les xitxarres arrecerades a l’ombra dels pins acompanyant-me.

Pel que fa a les lectures, alguns defensen llegir solament el que a un li agrade i motive. És com si un menjara solament el que vol i no el que necessita. Atipar-se de pizzes, hamburgueses, fregits i dolços mentre les fruites i verdures llangueixen moribundes en la nevera i les artèries a punt de rebentar. Trobe que amb els llibres és igual, cal llegir de tot un poc perquè cada gènere aporta alguna cosa diferent, com si foren vitamines, i imposen ritmes distints. Algunes lectures exigeixen molta concentració, d'altres quasi que es podrien llegir en mig d'una estampida d'elefants. Hi ha una cita que s’atribueix a Francis Bacon i que jo vaig descobrir curiosament en el joc Civilization i no en un llibre (quan descobreixes la impremta, en concret), i que diu així: alguns llibres s’han de paladejar, d’altres s’han d’engolir, i uns quants cal mastegar-los i digerir-los. 

Finalment, sobre abandonar les lectures i seguir els desitjos. Si jo em guiara per ells, probablement no acabaria res, i ho deixaria tot a mitges. Per això no sempre cal seguir els desitjos, que són el nostre xiquet capriciós, la raó també és important, és la bruixola moral que t'aconsella fer coses que són beneficioses per a tu.