D'UN SOLAR I DOS CASES
Darrere de casa teníem un solar ben gran que havia escapat de la dèria urbanitzadora de la Marina. Poblada sols per plantes i animals, en els dies del confinament seure al balcó i contemplar el solar era una escapatòria al tancament: els coloms parrupant damunt de la branca d’un pi gegant, els ocellets jugant entre les seues fulles punxegudes, un esquirol cercant pinyes, una parella de corbs vigilant-ho tot, unes gates explorant eixa terra indòmita… Però l’alegria no va durar, ben prompte aparegué una pala excavadora i arrasà amb la meitat del solar i on hi havia el pi ara hi ha un xalet, on explorava el gat, una piscina, on volaven els corbs, el no-res.
Llavors pensàvem que tindríem nous veïns. Però quina classe de veïns? D’eixos absents? Que compren una casa per a passar-hi una quinzena i la resta de l’any deixar l’habitatge viu? D’eixos que compren una casa per a llogar-la a turistes desconsiderats que fan festes a les 3 del matí? Veïns que hi viurien tot l’any? De moment no hem tingut resposta perquè d’ençà que acabà l’obra ara fa dos anys, ningú no ha viscut, llevat d’unes gavines que s’han apoderat de la terrassa i passen llargues hores prenent el sol i banyant-se en la piscina. Diuen que les gavines són molt territorials i que quan els agrada un lloc ja no l’amollen. Per això algú ha posat una mena de milotxa que pareix un falcó. Tot i que les gavines n’han fet cas omís, continuen banyant-se i prenent el sol tranquil·lament.
Ens quedava el solar del costat, però l’alegria sempre dura poc a cal pobre perquè han tornat a aparéixer les pales, han talat els pins, ho han desbrossat tot, han llevat el baladre i l’heura, ja no hi ha on puguen passejar els esquirols ni volar els pardals. Prompte tornaran a obrar i hi construiran una nova casa que presumiblement romandrà com la seua veïna i al voltant de les quals podrem teixir històries de fantasmes sobre les cases bessones que ningú no va voler mai habitar.
La part de dalt la tenia en esborranys, d'octubre del 2023, ara en maig del 2026, una volta acabades les obres, puc fer una posada al dia sobre què va passar amb les dues cases. La casa nova se l'han feta uns anglesos i pareix ser que hi viuran tot l'any, tot i que en estiu se'n van en la caravana al Regne Unit perquè fa molta calor. Jo confie que han fet una inversió per a una casa pròpia i que no la llogaran a qualsevol, però que en estiu estarà poblada de gent de vacances per supoja ho crec. Ara vivim envoltats de britànics per tots els costats, com si l'estranger fora jo. A més, com que viure amb ansietat és la meua personalitat, jo ja estic pensant que eixos nous veïns tenen una certa edat i que en uns anys hauran mort i els seus hereus posaran la casa en lloguer turístic i tindrem gentola desconsiderada tot l'any.
Sobre la casa abandonada, este nou veí ens va contar que se la va fer un francés, però que va morir a causa de la COVID i la família ja no ha volgut viure-hi. Almanco s'han estalviat dos anys i mig d'obres, no com nosaltres. La dèria constructiva a la Marina Alta es pareix molt a la de la dècada dels 2000 i ja sabem com va acabar allò. Esperem que la pròxima crisi ens agarre confessats.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada