DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

En aquesta entrada no parlaré de la manera en què s'ordena el territori xabienc ni els problemes que comporta, ja ho vaig tractar un poc en parlar del turisme. Ara però, preferisc parlar de la vessant patrimonial i sobretot, d'un breu resum de l'arquitectura xabienca dels darrers dos segles (i poc).  Si haguérem de definir l'arquitectura contemporània de Xàbia (i de la Marina Alta) amb poques paraules, diríem que és una arquitectura conservadora i desconnectada d'allò que es fa a les grans ciutats properes com València o Alacant. Això no vol dir que no trobarem exemples però sí que aquests destaquen per la seua singularitat. Aquest conservadorisme es deu primer al tradicional aïllament respecte a la resta del país per la xarxa de transport i l'orografia i més endavant per les mateixes dinàmiques del Franquisme. El primer estil que vull mostrar és el neoclassicisme. Aquest estil nascut a França al segle XVIII apareix per un esgotament del Barroc i ta...

No acostume a llegir dues vegades el mateix llibre, és una de les manies que tinc. Però darrerament estic rellegint-ne un que vaig llegir fa tres anys i que m'encisa, La Gran Mar  una història de la Mediterrània per David Abulafia. Abulafia és un historiador anglés descendent de sefardites i tot i que la seua història se centra sobretot en les ciutats i en els intercanvis comercials és una de les obres sobre aquesta temàtica que més m'agrada. Com que Marx deia que la història sempre acaba per repetir-se, vull dur aquí una d'eixes històries tristes que caracteritzen el segle XX i que hui en dia tornen a estar d'actualitat, la massacre d'Esmirna. Esmirna era el nom que rebia antigament la ciutat turca d' İzmir , situada a la vora de la Mar Egea, en la costa occidental de la península d'Anatòlia. Des que fóra colonitzada per immigrants eolis allà pels remots temps del 1000 aC, havia sigut una ciutat de cultura grega, fins i tot encara després de ser conque...

El turismo es un gran invento                                                    (Paco Martínez Soria) Si voleu la versió resumida, vegeu estos dos fragments de la pel·lícula El turismo es un gran invento, 1968, crec que sintetitza molt bé tot. https://www.youtube.com/watch?v=_qXBkhatNzc https://www.youtube.com/watch?v=6XL5IsJMAgE La crisi de la pansa  Anteriorment havíem vist que les primeres dècades del segle XX a la Marina foren de reconversió econòmica. La impossibilitat per competir amb altres productors havia conduït a una caiguda de les exportacions de pansa i el mercat sobrevivia d'una demanda interior que experimentava també dificultats. Llavors tres alternatives es barallaven, la taronja que donava molts bons rendiments en la Safor i en la Ribera Alta, la indústria o el manteniment del conreu de la vinya, orientat ara cap a la produ...

El turisme i la pansa, què poden en tindre en comú? En principi, res.  És com voler comparar una pedra i una flor però si ens hi fixem més detingudament, hi observarem que comparteixen molts trets comuns. Per exemple el procés d''elaboració de la pansa inclou el dessecat del raïm al sol mentre que el nostre turisme consisteix en persones que vénen i es tomben i es fan assecar al sol. Bromes a part, ambdues activitats econòmiques han tingut una gran importància en el desenvolupament econòmic de Xàbia dels darrers dos segles i per a bé o per a mal, la seua empremta serà difícil d’esborrar. Ja en la Baixa Edat Mitjana hi havia un comerç de la pansa entre la Marina i els mercats europeus, alemanys, anglesos, flamencs, però és entre el segle XVIII i el segle XIX que es produeix un progressiu augment. Aquest creixement anava lligat als canvis que s'havien operat en el Regne Unit, l'increment demogràfic i del poder adquisitiu de la revolució industrial repercutiren en una...

Aquest relat el vaig presentar a un concurs de relats que va fer l'Ajuntament de Teulada este any passat. No vaig guanyar però els han publicat tots en una revisteta i fa comboi. Mentre l'escrivia tenia al cap la cançó Strangers in the night cantada per Frank Sinatra. Tot va començar aquella nit d’estiu. Jo fugia del soroll d’una revetla d’estiu. Tu escapaves d’una vida de dolor. Però en aquell instant no ho vaig saber. Ens creuaren sota l’ombra del vell castell, la lluna realçava la blancor del teu vestit. En una mà duies les sandàlies. Els teus peus descalços s’enfonsaven en l’arena de la platja amb cada passa. La remor de la mar va encobrir un tímid bona nit que vaig dir. No em vas contestar. Les nostres pells estaven recobertes d’una pel·lícula de suor, sal i arena. La calor no respectava ni la nit. Jo estava atordit per l’alcohol barat de la barra. Si no haguera estat borratxo, haguera pogut llegir en els teus ulls el crit d’auxili que demanaven. Després d’uns minuts que...

Pavia no era part del viatge, fou una parada improvisada, un pensat i fet. Lugano era originalment el lloc pensat, una xicoteta ciutat del sud de Suïssa, la principal ciutat de la Suïssa italianòfona. Què hi ha a Lugano? No gaire des què la baronessa  s'emportés totes les obres d'art del museu Tyssen a Madrid. Però Lugano representava sobre tot el fet de poder visitar un nou estat després de dos anys. Trencar la maledicció. Tanmateix el destí, o millor dit, el sistema ferroviari italià i la seua xarxa de difícil comprensió s'interposaren en el camí. Recordava l'existència de Pavia vagament i desconeixia que es trobava tan a prop de Milà així que buscant un pla B, em vaig decantar per l'antiga capital dels llombards. Quina manera millor de tancar el viatge per la Llombardia?

En febrer del 2010 un amic ens va convidar al seu trenté aniversari en Parcent. En aquells dies hivernals jo tenia 23 anys i complir-ne trenta semblava tan llunyà! I quasi sense pensar-ho, ja han arribat, a bord d'una locomotora sense frens. Però no vull fer profundes reflexions sobre el canvi de xifra. Bàsicament diré que ni he arribat a dominar deu llengües, ni he escrit un llibre, ni he viatjat als cinc continents ni visc a l'estranger, així que no he complit cap dels objectius que m'havia plantejat. Què hi farem? La vida no tracta sempre sobre complir somnis i tindre experiències significatives, en bona part consisteix a tindre una rutina i a fer coses que no tenen gaire valor. Ara bé, si ho encare pel costat positiu, he aconseguit aprendre a parlar més o menys sis llengües i tinc coneixements elementals d'un grapat més. No he publicat un llibre però tinc este bloc i un cabàs de relats i diverses novel·les que mai veuran la llum i una altra que pot ser, sí. No he ...