Cròniques belgues dia 4: GENT I OOSTENDE, DEL PASSAT MEDIEVAL A LA MODERNITAT

El 4t dia de ruta decidirem visitar una de les ciutats més boniques que he conegut fins al moment. Gent fou l'antiga capital medieval de Flandes i una de les corts més riques i cultes de l'Europa baixmedieval. I aquest passat encara es nota passejant pels seus carrers, en el refinament de les façanes dels seus edificis, en les places amb encant que et pots trobar al girar una cantonada. A l'igual que Bruges, la ciutat està travessada de canals (hi conflueixen el riu Leie i l'Escalda), però mentre que a la primera el turisme l'ha condemnada a un somni profund, la ciutat de Gent transpira vitalitat en tots els seus carrers i està menys massificada de turistes.

 Una de les vies més importants de la ciutat és el Carrer de Catalunya (la Catalonië Straat) que conecta tres dels edificis més importants de la ciutat: la catedral de Sant Bavó, l'esglèsia de Sant Nicolau i l'esglèsia de Sant Miquel així com també el castell d'Eduard el Diable, una estatua homenatge als pintors Van Eyck i el Belfort (campanar) de la ciutat. Entrarem a la catedral per veure un dels quadres més destacats de la pintura flamenca i europea, l'Adoració de l'Anyell Místic dels germans Van Eyck, però malhauradament l'entrada a l'edifici no incloia la visita a una estança on tenen el quadre amagat, és a dir, que s'havia de pagar dues vegades.  Aleshores ens conformaren en veure una de tantes reproduccions que hi ha diseminades per tot l'edifici. Tot i que la catedral en si, d'estil gòtic, també paga la pena visitar-la.

Seguidament anàrem a l'esglèsia protestant de Sant Nicolau. En  la cultura neerlandesa és qui s'encarrega de repartir els regals de Nadal anualment i viu la resta de l'any a Alacant. A l'esglèsia hi ha llibres de visita on pots demanar-li al sant coses que vullgues per a Nadal. Nosaltres també férem la nostra comanda i continuarem la visita. Passejàrem per la Grote Markt i després pel Koren Markt (Mercat de la Dacsa). La plaça comunica amb el castell dels comtes de Flandes, el Gravenstein, un edifici del segle XII que tot i no conservar-se sencer el que queda impressiona els ulls. El Gravensteen és el típic castell medieval europeu i s'hi pot visitar la sala del tron, la sala dels banquets, passejar per les torres i troneres, baixar a les drassanes subterrànies del castell o entrar a la presó on hi ha un petit museu de la tortura. El preu de l'entrada inclou una videoguia que dramatitza escenes de la vida en el castell al segle XIV però  no la recomane a ningú perquè es fa pesada i inclou quantitat de material extra que no te res a veure amb el castell.

Una vegada acabàrem de dinar continuarem passejant entre carrers i canals delectant-nos amb la bella arquitectura, sobre tot de les façanes de les cases. Però de sobte decidirem marxar a Oostende. Això és el millor dels viatges que es planifiquen sobre la marxa, que pel matí pots estar a un lloc i per la vesprada en un altre completament distint. Així, xino-xano férem via cap a la mar, amb l'esperança de poder tocar si no posar els peus dins les aigües gelades del Nord. Arribàrem a la ciutat turística per excelència per als belgues. Com tota ciutat de sol i platja no conserva gaire del seu passat però nosaltres estavem allà per passejar per la sorra de la platja i si el temps s'estirava llogar alguna bicicleta per recórrer els seus carrers. Però en baixar del cotxe ens adonàrem que a Oostende el fred era molt pitjor que d'on veniem. A les baixes temperatures s'unia la humitat oceànica que es rellisca entre tots els teixits de la roba i també el vent, un vent gelat que et colpeja la cara i te l'arrapa. Aquell temps era ideal per als surfistes però no per a nosaltres. I com que estava tot el passeig en obres i els accesos dificultosos canviàrem l'ambient gelat per la calfor d'un bar amb calefacció i una copa de cava.

A més com que hi érem d'enfront  visitàrem la catedral, que tot i que sembla gòtica, és de principis del segle XX. A l'interior del temple trobàrem un guia improvisat que volia practicar el seu castellà i ens contà una per una la història de totes les vitralles de la catedral. En acabar passàrem pel port i veiérem un dels vaixells que comerciava amb les Índies, el Merkator, que s'hi troba amarrat com una relíquia viva. Abans de marxar ens surtirem per sopar d'una de les especialitats d'aquesta ciutat costanera, unes petites gambes (les Oostendse garnalen) que s'hi mengen bé soles, bé amb pà a mode d'entrepà. De  fet, hom pot veure menjar-se pel carrer aquestes gambetes com qui es menja unes frites a la Grand Place o bunyols el dia de falles.

En Oostende abans de marxar també em vaig fer amb una capsa de galetes de Tintín, l'heroi nacional, molt freak però que és una passada.