EL SANTUARI D'EXTERNSTEINE.

Ben a prop d'on tingué lloc la desfeta de Var, de la qual vaig parlar en La batalla del bosc de Teutoburg, hi ha l'Externsteine, un antic santuari saxó què molts han comparat amb Stonehenge o amb Carnac. La principal diferència estreba en que mentre aquests complexes megalítics foren alçats pels humans, les 5 columnes de pedra arenisca i què arriben als 40 metres d'alçada què composen l'Externsteine són de formació natural.

A sobre la roca, els homes van excavar multitud de cambres utilitzades possiblement amb una finalitat religiosa. A les diverses cambres s'accedeix a través de graons esculpits sobre la pedra o corredors excavats.

Hom pensa que aquest conjunt fou utilitzat des de temps prehistòrics, com a santuari en el què es retia culte als déus què controlaven els fenòmens de la naturalesa. També s'han fet hipotesis sobre la presència dels celtes, com un lloc on els druides feien els seus rituals i encara hi ha qui pensa en un lloc de culte del déu Mitra. Malauradament les excavacions arqueològiques realitzades solament han tret a la llum materials del paleolític i ceràmiques que poden datar-se com a molt tard, en el segle VII després de Crist.

Pot trobar-se una petita capella amb una obertura de la què s'ha comprovat que el sol deixa passar els seus rajos en el solstici d'estiu. Aquesta petita capella ha reforçat la hipòtesi de trobar-nos en un centre de culte solar.

Entre els segles VIII i IX Carlemany es va proposar cristianitzar els saxons, una tribu germànica que habitava l'actual Westfàlia i Baixa Saxònia. Encara que la cristianització, a la què els saxons s'oposaven enèrgicament , era un pretext del rei franc per poder incorporar aquestes terres al seu imperi. Així les coses Carlemany va proclamar que la religió dels saxons era inspirada pel dimoni i va destruir tots els seus santuaris. 

Posteriorment les terres que circumden el santuari foren entregades als monjos de Paderborn, els quals reciclaren, utilitzant-les com a oratoris i intentant eliminar qualsevol vestigi pagà. S'hi pot veure un relleu esculpit al segle XII i que representa el triomf del cristianisme sobre el paganisme, simbolitzat per una creu que s'alça victoriosa sobre un arbre sagrat. 

En la imatge es pot observar a Sant Nicodem i a Josep d'Arimatea que ajuden a baixar a Crist de la creu, la qual s'alça victoriosa sobre un arbre doblegat pel pes.

La presència d'aquest arbre ha fet pensar a molts que en aquest santuari tal vegada hi havia l'Irminsul, un roure què en la mitologia nòrdica connectava l'inframón, la terra i el cel, el territori dels dimonis, dels humans i dels déus, respectivament. Carlemany va fer talar l'Irminsul i cremar-lo, dins la seua política de conversió cristiana, al cap i a la fi, el Papa havia donat el vist-i-plau al cop d'estat que son pare, Pipí el Breu va fer en el regne franc. 

Anant els anys, el dirigent de les SS Heinrich Himmler, què s'interessava per l'ocultisme i les religions paganes, va intentar reconstruir una religió germànica amb l'Externsteine com a epicentre, una espècie de New Age Nazi. També en aquesta època s'hi van dur a terme nombroses excavacions arqueològiques en les què s'eliminava sistemàticament totes les restes que no confirmaven les hipotesis defensades, és a dir, totes aquelles que no demostraren la presència d'un gran centre de culte germànic.