AL PORT D'AMSTERDAM

Vaig conèixer el Jacques Brel a través d'un CD de música què teníem a casa i des d'ençà m'encisa la seua forma de fer música, de viure la música. Els seus concerts devien de ser tot un espectacle, amb la melodia que envaïa el seu cos i el posseïa fins a dur-lo a un estat d'èxtasis harmònic. Llàstima que morira amb 49 anys un 9 d'octubre de 1978. Qui sap quines joies més ens hagués aportat a la humanitat? O millor tal vegada fou millor així que acabar sent una estrella consumida per l'alcohol, les drogues, la fama i els diners què viuen de les glòries passades.
Amsterdam és una de les meues cançons preferides, parla d'eixe ambient entre romàntic i decadent què tenen els ports, que guarda com un tresor la bellesa què s'esvaeix en un món cada vegada més podrit i llançat a predre. La música també és fantàstica, és com si representés el vaivé d'una barca lligada a port què és bressolada pel suau ritme cadenciós de les ones de la mar. I el francés és una llengua amb la què hom pot dir el que vulga que sempre quedarà bonic i poètic.

Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què canten
als somnis què els persegueixen
al llarg d'Amsterdam.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què dormen,
com les oriflames
al llarg de les monòtones riberes.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què moren
plens de cervesa i de drames
amb les primeres llums de l'alba.
Però al port d'Amsterdam
hi ha mariners què naixen
en la calor espesa
de lànguids oceans.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què mengen
sobre tovallons massa blancs
què de peixos regalen.
Ells vos mostren les dents
què volen mossegar la fortuna,
què volen empassar-se la lluna,
què volen endrapar-se els obencs
i se sent el bacallar (o la meuca= prostituta).
fins just el cor de les creïlles fregides,
què amb grosses mans conviden
a dur-ne més.
Després s'alcen rient,
amb el so de la tempesta
pujant-se les braguetes
i sortint rotant.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners que ballen
refregant llurs panxes
sobre les panxes de les dones.
I giravolten i ballen
com sols escopits
al mig del so punyent
d'un acordió ranci.
Ells giren el coll
per millor escoltar-se riure
fins que de cop
l'acordió expira.
Aleshores amb el gest greu
i la mirada orgullosa
acompanyen la seua batava
a plena llum.
Al port d'Amsterdam
hi ha mariners què beuen,
què beuen i tornen a beure
i què beuen encara més,
ells beuen a la salut
de les putes d'Amsterdam
d'Hamburg o d'onsevulla,
en fi ells beuen a les dones
què els donen els seus cossos bells
què els donen la seua virtut
a canvi d'una moneda d'or
I quan ells estan ben beguts
alcen el nas al cel
i es burlen de les estreles
i pixen com jo plore
sobre les dones infidels
Al port d'Amsterdam
Al port d'Amsterdam.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe
Més informació

A LA VORETA DEL MAR

Lo mariner,  també coneguda com A la voreta del mar és una cançó tradicional valenciana i catalana que s'ha atribuït al rector tortosí Francesc Vicent Garcia (1578-1623),  tot i que allò que el poeta féu va ser posar per escrit una cançó que faria temps que se sentia arreu.  Si no coneixeu la cançó o no l'heu sentida mai ( Aquí està la versió de Paco Muñoz, interpretada juntament amb Pep Gimeno , la número 11) conta que a la vora de la mar hi ha una donzella brodant un vestit  per a la reina. Mentre broda comprova que li falta seda i casualment veu passar l'embarcació d'un comerciant. El mariner s'acosta a terra i ella li demana si té seda, llavors ell la fa entrar a la nau perquè es trie la seda que vulga. Sense que ella siga conscient, el mariner fa que la nau s'allunye mar endins. Quan se n'adona què ha ocorregut li prega que la torne a terra però ell es nega perquè fa anys que va buscant-la pel món per a casar-se amb ella. La donzella es lamenta del
Més informació

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL

Imatge
Quan va nàixer el meu interés per la història? No estic molt segur, però supose que en algun moment entre Érase una vez los inventores , les primeres classes d'història en eixe contenidor anomenat Coneixement del Medi i les pel·lícules de Disney Aladdin i El Geperut de Notre Dame . La meua estima per la història va lligada al moment exacte en què hom se n'adona que el temps passa i amb ell, les coses canvien. I en tot aquest període formatiu hi va haver una ciutat que em va fascinar, Aquisgrà. De menut m'encantava mirar els Atles de casa, repassar-los, aprendrem els països i les seues capitals, buscar els llocs en el mapa. En una d'eixes excursions cartogràfiques vaig trobar la ciutat d'Aquisgrà i em vaig sentir un poc torbat. Eixa ciutat existia realment?No sé perquè pensava que els llocs històrics pertanyien bé a un plànol fantàstic o desapareixien sense deixar rastre. Havia d'anar-hi algun dia. Eixe dia va arribar 15 anys més tard. Per fi podr
Més informació