REAPRENENT EL CASTELLÀ (I)

Qui m'havia de dir, que havia de vindre al Perú per aprendre castellà.

Al dinar li diuen almuerzo i a l'esmorzar, lonche (de l'anglés lunch) o tomar la lonchera. Per a escomencar un ja no s´aclareix, no sap si dinar o sopar. Serà per això que s'ha convingut enderrocar els horaris de menjar i que cadascú menge el que li parega quan li parega. Pollastre i fesols a les del matí? Per què no? Per què no?

Tot fora això, per fer la compra cal dur el diccionari darrere, ja que als fesols els diuen fréjoles, maní al cacau i palta a l´alvocat. A les bresquilles els ha pegat per dir-los duraznos i si volen albercocs, demanen damascos. Al moniato han convingut dir-li camote, papa a la creîlla i canchita a la dacsa. Si la dacsa va en la panotxa,  li diuen choclo. Al pebre vermell l'han batejat com ají i a la soja, soya. Els esclata-sangs i bolets es diuen genèricament hongos, igual té que cresquen baix d'un arbre que darrere del vàter.

Per al café, un dolcet. Al bescuit li diuen queque (de l'anglés cake), el manjar blanco és l'almívar de llet, un chupetín és una piruleta i per marciano es refereixen al polo de gel. Un sanguche és un entrepà, però que si té carn de porc (de chancho en dirien ells) es diu butifarra. A les salsístxes els donen el nom d'hot-dog (pronunciat odoc).

Sobre les begudes, el verb emprat és tomar. Al suc li diuen jugo, la gaseosa és qualsevol beguda amb gas i una chela és una cervessa. Un apunt cultural de supervivència (sobrevivencia), la beguda en qualsevol establiment te la trauen a temperatura ambient, ja siga vi negre com vi blanc o cervessa. Convé demanar-la helada quan demanes la beguda. Vino helado, gaseosa helada. Si no, t´ho trauen calent, perqué s´ho beuen així. De vegades la beguda du tant de temps en el frigidier o nevera, que porta el gel incorporat.

La chaufa és el plat més típic en els chifa que són restaurants de cuina xinesa, que per cert són un element més de la seua gastronomia, tenint en compte que els descendents dels immigrants xinesos (segles XIX i primera meitat del XX) conformen entre un 3 i un 5 per cent de la població actual peruana, segons la CIA.

Finalment, si en la vostra primera visita al Perú vos conviden a una pollada, no patiu, no vos han convidat a cap orgia, sinó a un pollastre rostit.

I tot això sols referent al menjar. "Que al pa li diguen pain, pot passar, pero que ja al formatge pretenguen dir-li fromage..."