DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Acabem la série de pifies històriques retrocedint fins a la nit dels temps. Dividim la prehistòria en dues grans etapes de diferències marcades, el paleolític i el neolític. Ambdues es diferencien en què  unos vivían y otros morían [la vida sigue igual]; e n el Paleolítico había cosas nuevas y en el Neolítico había otras cosas nuevas; El Paleolítico es más interesante que el Neolítico, per a gustos, colors. Però la diferència definitiva està en què  en el Paleolítico recolectaban frutos y abrigos ( eren uns fanàtics de la pell ) y en el Neolítico se movían de un lugar a otro hasta que se extinguieron.  Ara que ja sabem més sobre aquesta època, avancem un poc fins a l'Edat dels Metalls.  En la Edad de los Metales empezaron a utilizar cuchillos de cristal;  En la Edad de los Metales uno había hecho una mesa y el otro se cortó la mano con una piedra e hizo un cuchillo de piedra y el otro hacía anillos de piedra; Se hicieron más cosas de lo debido, si hagu...

Ancón forma l'últim districte de la Lima metropolitana, és una petita rada o badia (com diu el seu nom) que visqué un període daurat a principis del segle XX i fins als anys 60, com a balneari o lloc al qual arribaven les persones més acomodades de la ciutat per estiuejar. D'aquells temps llunyans han quedat moltes cases, fetes de fusta o bé amb atovons, canyes i fang. També té unes cases a l'estil Benidorm, ja dels seus darrers anys com a centre turístic. Però obviant aquests edificis de pèssim gust,a mi m'agrada deambular entre les cases antigues, moltes d'elles abandonades i a punt de caure. Si fora multimilionari, la primera cosa que faria seria apoderar-me del món,  comprar-me-les i endur-me-les a Xàbia. Les posaria totes en el primer Montanyar i faria hotelets a l'estil anys 50-60. Ho tinc tot pensat. M'agrada anar a passejar pel port, veure els pescadors, els peixos que col·loquen en el moll, els carrancs que intenten tornar a la mar, els pel...

El pont de Stirling sobre el riu Forth Baix del pont de Stirling, lereleré, baix del pont de Stirling, lereleré, ballava un sapo leré. Així diu una popular cançó valenciana. Bé, en realitat és el pont de Cullera, però que dimonis és un "sapo leré"? En la història hi ha hagut molts ponts famosos. El Pont del Bòsfor comunica Àsia amb Europa per via terrestre (tenint en conte que Rússia és un país llegendari i no existeix), un dels Ponts d'Avinyó té una cançó dedicada i tot. En el Ponte Milvio Constantí derrotà les tropes de Maxenci i va salvaguardar la integritat de l'imperi durant 85 anys més. Però per als escocesos tot això són anècdotes grolleres en comparació a la Batalla que tingué lloc en un pont de Stirling un 11 de setembre de 1297 i que permeté a Escòcia ser independent, almenys durant 3 segles més. Vista del monument de William Wallace des de la llunyania. La meua càmera no dóna per a més, accepte donacions per a comprar-me una decent. Pe...

Els divendres a última hora a l'escola tenim pastoral. A mi personalment no m'agrada anar, perquè no és un espai per a debatre o filosofar, és més per a què ens conten idees tancades que baixen del cel, aleshores trobe que aquí no hi ha cap aprenentatge. Però bé, eixa no és la qüestió. El tema del darrer divendres era els valors i la moral. Un divendres, a migdia ens posen a debatre sobre en què es diferencien els valors i la moral. Si Sòcrates ens haguera vist, la moral és quan, els valors és quan , de segur que hauria vingut i ens hauria cridat a l'orella: no m'importa quan creus tu que s'actua amb moral, dis-me quina és la idea de moral!!! Em va fer gràcia, per no dir una altra cosa, perquè estàvem en grup debatent i una mestra va dir: perqué la gent que no creu en Déu, eixa gent no creu en res i no té valors. A mi aquesta frase em senta com una patada als renyons perquè infereix que a) la gent que no creu, no té valors i b) la gent que és creient, sí que en...

La meua debilitat, després de les performances d' Albano i Romina Power , són les llengües. Per això em criden l'atenció eixes paraules que poden pareixer tan normals però que la primera vegada que escoltes sonen estranyes. Per exemple, un matí Fulaneta s'alça i es posa trosers,medias, el brasier, el buzo, el polo , un terno, la casaca, el saco, la chompa, un overol, una chalina i les lentes. El primer que pensaràs és que Fulaneta du més roba damunt que Paco Clavel i el segon, que no has entés la mitat de paraules. Tranquil, a mi em passava el mateix al principi, però he anat aprenent, ara per exemple ja sé que els pantalons no es posen pel cap. M'intriga el mecanisme pel qual la gent adopta paraules d'una altra llengua i les incorpora a la pròpia. Segons diuen perquè a la llengua li falten paraules per descriure nous conceptes. Però si fora així, abans anaven tots en conill? Perquè és en el món de la roba on trobem una gran quantitat de préstecs. Un polo...

La nostra habitació en Zorritos Havíem deixat el nostre viatge pel nord en arribar a Zorritos, una petita població propera a Tumbes. No sé per què li van posar eixe nom, supose que perqué sonava millor que posar-li Zorritas. Segons la wikipedia era un lloc de descans per a-atenció- l'aristocràcia de Tumbes. D'això n'hi havia? No sé on s'amagarien, però sembla que en el segle XIX fou la regió una important zona d'extracció petrolífera. Això explica el foc que veia en una plataforma petrolífera en la mar. I jo pensant que havia tingut una altra epifania. El taxi ens deixà en un youth hostel de Zorritos regentat per un català que semblava un Pocholo en hores (encara més) baixes. Insistia a parlar castellà, malgrat que tenia un accent que ni Punset. No estic segur d'on era, crec que de l'Ametlla de Mar, però probablement estiga barrejant-ho amb una altra anècdota relacionada amb Catalunya, així que posem que era de l'Empordà, la terra de Salvador ...

Hui farem un viatge a l'apassionant món de l'Edat Mitjana, una era fosca, de princeses i dracs o almenys vista així. S'accepta que l'Edat Mitjana comença amb la desaparició de l'Imperi Romà el 4 de setembre del 476 a migdia. Malgrat que han vessat rius de tinta sobre perqué caigué l'imperi una de les causes podria ser la escasez de todo lo que antes abundaba. Qué és el que abundava és un misteri per als historiadors. Altres apunten que la desaparició de l'Imperi Romà fou deguda a la desaparición del imperio romano. La causa i la conseqüència es fonen en una abraçada obscena.  Bé és igual, ja hem cantat el te deum per l'imperi, ara passem a la següent etapa, el feudalisme. En qué va consistir? El feudalisme tractava de las creencias, los centros comerciales y otras muchas cosas. També orar bajo la Meca y dar limosna a los necesitados. A algú li ha marcat molt l'islam. Però encara tenim més coses com bovedas elípticas y columnas comparativas.....

M'he trobat amagada en un llibre aquesta faula sobre el sistema educatiu i m'agradaria compartir-la. Pertany a l'educador R.H. Reeves i es titola L'escola dels animals. Una vegada, els animals decidiren que havien de fer quelcom heroic per solucionar els problemes del seu món, de manera que organitzaren una escola. Adoptaren un currículum d’activitats consistent a córrer, grimpar, nadar i volar. Per facilitar l’administració, tots els animals havien de cursar totes les matèries. L’ànec era excel·lent en natació, millor inclús que el seu instructor i va obtindre molt bones notes en vol, però pobres en cursa. Amb objecte de millorar en aquest aspect havia de quedar-se a practicar després de classe, fins i tot abandonà la natació. Això durà fins a que es va espatllar les potes de palmípedes i es convertí en un nadador mediocre. Però la nota mitjana era acceptable en l’escola, de manera que ningú es preocupà, llevat de l’ànec. El conill començà per davant en la cla...