L DE LORETO
Parlar de la Mare de Déu del Loreto és parlar de Duanes de la Mar, el barri mariner de Xàbia i també, és cert, una manera barroera d'introduir el tema de hui, què li farem. La Mare de Déu del Loreto és la patrona dels mariners de Xàbia i es caracteritza per estar representada sobre una casa minúscula com una sort de Gulliver en Lil·liput. Segons la llegenda, quan els mamelucs amenaçaven Palestina, arribaren uns àngels del departament de reformes celestials i volant, traslladaren la casa de la Mare de Déu al sud d'Itàlia, a un turó amb llorers (lauretus en llatí, d'on ve Loreto) [En realitat els àngels assajaren quatre o cinc ubicacions distintes abans de decidir-se pel santuari actual, eren molt exigents]. Per això el Papa Benet XV la va convertir el 1920 en patrona de l'aviació. Vistes les circumstàncies també haguera pogut ser la patrona dels transportistes o de les cases voladores o dels àngels insatisfets.
El nom oficial del barri és Duanes de la Mar, per diferenciar-les d'aquelles que hi havia a la vila, però per a la gran majoria de gent el seu nom és La Mar, per antonomàsia, perquè durant molt de temps fou l'únic nucli de població a la vora de la mar. També se'n diu el Port i encara algun despistat l'anomena Aduanas del Mar o pitjor, Aduanes.
La Mar i el Poble es troben separats per dos quilòmetres i fins fa no res, també per bancals i alguna casa dispersa que accentuaven la distància entre ambdós nuclis. Hui en dia hom pot anar-hi saltant de bungalou en bungalou, gràcies al creixement urbanístic desmesurat i incontrolat. I malgrat aquesta lenta fusió, la Mar ha mantingut el seu propi caràcter independent del Poble, sense arribar això sí, als extrems dramàtics de la veïna Teulada-Moraira, vila amb què podríem establir alguns paral·lelismes.
En l'actualitat el barri de la Mar es troba entre la desembocadura del riu Gorgos i el recer del Cap de Sant Antoni que formava un petit port natural, però això no ha sigut sempre així. Des de la conquesta cristiana de Xàbia i fins al segle XIX, els mariners van habitar dins la vila, en concret al Raval de la Mar. Aquest es trobava entorn del Portal homònim i actual carrer Loreto. Aquesta situació era deguda a l'amenaça constant de la pirateria, no obstant això, no vol dir que al voltant de l'actual port no existís ja algun habitatge temporal i edificació per guardar estris i barques. Per motius de seguretat era més raonable habitar dins la protecció de les muralles, especialment per a les famílies dels mariners.
En el dit raval de la mar fou bastit entre els segles XV-XVI un oratori per a la Mare de Déu del Loreto. Sobre aquest oratori, hui desaparegut, tenim la següent descripció feta per Pascual Madoz en el seu Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar:
Dentro de la v[illa]. existen 3 oratorios públicos; el de la Virgen de Loreto que se ve á la parte del E[ste]. junto á la puerta del Mar, edificado en 1515 por haber cedido su casa á dicho fin Luis Sapena; en el que hay un gran pórtico de 3 naves sostenido por 8 columnas, donde se efectúa la enseñanza de primera educación, y está la casa habitación para el director de ella […] Ninguno tiene rentas para sostener su culto, debiéndose éste á la piedad de los vec[inos].
L'oratori, que també funcionà com a escola, hagué de ser enderrocat al segle XIX perquè el grau d'abandó era tal que caigué part de la coberta. Tanmateix l'historiador Roc Chabás es mostra més contundent sobre les raons del seu enderroc: se había convertido en un burdel. L'oratori es trobava on hi ha el parc de Loreto, una petita zona enjardinada a la qual s'afegí durant el Franquisme una creu sota un baldaquí ornamentat amb iconografia feixista i que la caverna de Xàbia es nega a eliminar. Diuen que els pobles de mar són oberts i tolerants. El que llançà el rumor no coneixia Xàbia.
A principis del segle XIX l'activitat del petit port havia incrementat a causa de l'exportació de la pansa. S'hi construïren alguns magatzems de pansa al voltant de l'actual plaça Adolfo Suárez-Almirall Bastarreche i de fet en algun mapa apareix el nom Almacenes del Mar. Sembla que els mariners elegiren instal·lar-se al sud del riu Gorgos, al voltant dels actuals Marina Espanyola i Mare de Déu del Loreto. Un moment, al sud del Gorgos? Si això es troba en la riba nord del riu! Bé, guardeu les forques i les torxes que cal una explicació. Antigament el Gorgos desembocava uns 300 metres al nord, en l'Avinguda de Jaume I però després d'una riuada fou desplaçat. A la part habitada pels mariners se l'anomenà Triana, mentre que l'altra banda s'anomena Sevilla, pel paral·lelisme amb la ciutat del Guadalquivir. A mi aquesta versió no em convenç però és l'explicació més difosa.
En traslladar-se els mariners, s'endugueren la seua patrona. De nou Madoz ens informa que un tal D.José Ramos havia edificat un petit oratori. Pot ser fora el mateix edifici que esdevindria la Casa del Cable encara que també hi ha referències a una ermita en el solar de l'actual església, les informacions de vegades són confuses i contradictòries. L'actual església es construí als anys 60, un edfici sense precedents a la Marina pel seu estil avantguardista encara que pot ser, un poc deslluït per la seua situació encaixonada entre edificis de cases.
Un altre element que no ocupava la situació actual és el port. És que a Xàbia ens agrada canviar les coses de lloc quan ens avorrim. El port inicial era més modest i hostatjava les humils naus de pesca. Segurament ja era utilitzat en època romana, tal com suggereixen les troballes fetes en Duanes. Aquest port de dimensions reduïdes ocupava l'esplanada on ara hi ha un estacionament, alguns restaurants, el pòsit, la gasolinera i el moll. Però a mesura que s'incrementava el trànsit per la pansa, la necessitat d'ampliar-lo és feu més urgent i les demandes al govern eren reiterades, sempre obstaculitzades pels empresaris pansers de Dénia que no volien perdre la seua posició preeminent en l'exportació de pansa. S'hi feren algunes millores per a rebre embarcacions de major calat i la reforma definitiva es dugué a terme als anys 50. S'arrancà un bon tros del Cap de Sant Antoni que és la mossa que s'hi veu i per a la seua inauguració vingué el cap de l'Estat i tot per a goig i joia de la caverna.
En la imatge anterior podem veure en blau fosc el traçat actual del riu Gorgos; en blau cel, el traçat anterior; en groc, el barri de Triana; en taronja, la situació dels magatzems de pansa; en verd, l'espai que ocupava inicialment el port; l'estrella morada representa el possible primer oratori del port i posterior Casa del Cable; el triangle marró mostra la situació actual de l'Església del Loreto.
No m'agradaria acabar sense comentar alguna cosa sobre el culte de la Mare de Déu del Loreto. En primer lloc a tot el món és la patrona de l'aviació però tant a Xàbia com a altres indrets com Santa Pola ho és dels mariners. Bé que a causa de la modernitat de l'aviació abans pogués exercir altres patronatges i que aquests tampoc són universals). En segon lloc la seua festa és el 10 de desembre però a Xàbia es celebra el 8 de setembre (també a altres indrets valencians). En tercer lloc la Mare de Déu del Loreto original és negra, la nostra és de color rosat. En quart lloc s'afirma que el seu culte a Xàbia prové de l'Edat Mitjana però aquest no es va expandir fora d'Itàlia fins a la Contrareforma com demostra el fet que la majoria de Loretos apareixen al voltant dels segles XVI i XVII.
Deixant a banda el Loreto, a Xàbia tenim l'ermita de la Mare de Déu del Pòpul, construïda al segle XIII-XIV i que no té imatge pròpia, sinó que és la mateixa del Loreto de la Mar. El Pòpul és un culte nascut al segle III en Roma ciutat sobre un antic santuari precristià on hi havia àlbers (populus en llatí) i que no té res a veure amb el poble o amb vocacions democràtiques com s'afirma en molts llocs. Aquest culte sembla estar molt estés a l'edat mitjana però perd influència cap a l'època de la Contrareforma. Ambdues Mare de Déus es celebren en Xàbia en la primera quinzena de setembre. El Loreto ja hem vist que té el seu dia canònic a desembre, però el Pòpul sí que es celebra arreu en setembre. La meua insinuació, que no diré hipòtesi per manca de proves, és que es va produir una confusió de cultes amb el temps.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada