DE REFORMES

La modernor consisteix a què les decisions que prenen uns desconeguts tinguen conseqüències sobre la teua vida. En el treball vam rebre fa unes setmanes la visita del director europeu, un canadenc que viu a Alemanya però que no sap parlar alemany perquè you know, si parles anglès...Però aquí no hem vingut a parlar de supremacisme cultural. No encara. El resultat de la visita han sigut canvis i no m'agraden els canvis i menys la gent que promou canvis. A més de redissenyar tota la tenda, ens va ensenyar a vendre a l'estil americà i va ser tal com s'expressen als docurealities de la tele. Afortunadament tan prompte com se'n va anar, el cap ens va ordenar oblidar tot el mètode americà, perquè estem en Europa i aquí eixes coses no funcionen, va afegir- Li va faltar clavar amb fúria una bosseta de te dins l'aigua i fer un glop ferm però delicat, expressant-se amb un to, com si fóra el mateix Jordi el tirà, comunicant-se a través dels segles i ressentit encara amb Washington. 

La costió és que ens hem passat tota la setmana caixes amunt i avall, arrossegant prestatgeries i llançant al fem tot allò que no sabíem on col·locar.  Així que la decisió que han pres uns senyors en Canadà que ni conec ni em coneixen ens ha dut de cap tota la setmana. Em cague en la globalització i en l'efecte papallona.

Tant de bo els drames setmanals acabaren en la tenda. Però no, la decisió presa per Iberdrola de canviar els comptadors per uns altres que ningú vol  també ha conduït a més reformes, ara a casa. Al principi consistia a canviar la instal·lació elèctrica i a mesura que passaven els dies, anaven afegint-se noves coses: els banys, el sòl, els sostres, les finestres. Vaig viure cinc anys en una casa en obres i ara és com si tot començara de nou. Una altra decisió que han pres en un despatx persones que no conec, però de la qual me'n recorde diàriament.

Clar, com vius en una casa que no té llum ni sostres ni sòl? Hem hagut de traslladar-nos a la terrassa, que per algun motiu desconegut, funciona amb una instal·lació independent a la de la casa. Així la terrassa s'ha convertit en el dormitori, sala d'estar, menjador i habitació de trastos. Menjar i dormir en la mateixa habitació! Ni que estiguérem en una caravana o en un loft de Nova York! Però tranquils que la terrassa està envidrada. No morirem de fred. 

Ha sigut llavors una setmana d'empaquetar coses sense parar, omplir caixes i més caixes. Caixes buides que anava sostraent del treball, de manera que també sembla que vivim al magatzem de la tenda. Ara ens queda eixa tristesa de les parets buides, despullades de totes les coses materials i que guarden solament records. Les parets nues, l'eco de les habitacions, els fantasmes que les habiten. És quelcom que s'ha repetit en cada mudança, que realment no és una mudança, però m'ha portat a la memòria tots eixos records.