COMO, LA CARA A
 |
| www.lagodicomo.com |
Como o Còm, en llengua llombarda, és una ciutat de huitanta mil habitants situada a la vora d’un llac alpí al nord de la
Llombardia, a tocar de la frontera amb Suïssa. La ciutat ha acabat per donar nom al seu llac, el llac de Como, si bé el seu nom real és Lario. No gaire lluny de Milà, en els darrers segles ha esdevingut un centre turístic important des que primer
l’aristocràcia i després la burgesia industrial milanesa, elegiren el llac i
les seues ribes com a destí d’estiueig.
La tralla històrica
L’origen del llac cal buscar-lo milions anys enrere quan
la vall del Po no hi era tal i la Mediterrània llepava els Alps amb la seua
llengua salada. Però la mar es tancà i l’elevada concentració salina provocà una dessecació quasi completa. En aquell moment s’originaren molts dels llacs alpins. Més
tard s’obrí l’Estret de Gibraltar i les aigües de l’Atlàntic tornaren a ocupar el desert salat, ara però lluïa un poc diferent, ja no arribaria als peus dels
Alps. I què passà llavors amb eixes depressions? Després de les glaciacions i
quan els gels es retiraren al nord eixe espai restant fou ocupat per valls
glacials que esdevingueren en els actuals llacs.
Des de sempre el medi aquàtic ha marcat la vida dels seus habitants, de fet una de les primeres cultures que habità aquest territori construia les seues cases sobre l’aigua a manera de palafits. Diferents cultures prehistòriques i protohistòriques es van succeir gràcies al paper estratègic que tenia la regió com a nòdul de comunicacions entre el món etrusc i les valls alpines. Atrets per eixa importància arribaren primer els celtes, segle IV aC, i els romans, segles III-II aC. Els romans arribaren mentre transcorria de la Segona Guerra Púnica, sembla que els habitants de l'àrea s'havien aliat amb Hanníbal i això no era admissible.
Des d'aleshores Como va viure una història paral·lela a la resta de
la regió. Durant la crisi de l’imperi romà d’occident patí les invasions dels
ostrogots, dels llombards i dels francs carolingis. A mitjans del segle X és
conquerida i incorporada al Sacre Imperi Romanogermànic. Quan es creà la Lliga
Llombarda de ciutats capitanejades per Milà contra l’imperi, Como
s’alineà amb els emperadors alemanys i hi gaudí de molts beneficis. Hi havia una
forta rivalitat entre Milà i Como i sovint ocuparan bàndols distints.
En el segle XV es vincula definitivament a Milà,
primer amb els Visconti, seguits pels Sforza i finalment pels espanyols.
Després de la Pau d’Utrecht passà dels Habsburg hispànics als austríacs,
conquerida per Napoleó tornà sota el domini austríac abans de passar al Regne d’Itàlia
a mitjans del segle XIX. No gaire lluny de Como, el mateix llac fou testimoni de la detenció i
afusellament de Mussolini quan tractava de fugir a Suïssa l’abril de 1945.
D’entre els personatges més destacats de la ciutat hi ha el naturalista Plini el Vell que va morir durant l'erupció del Vesuvi que destruí Pompeia i Plini, el Jove, naturalista també i que ens llegà la seua Història Natural. També hi nasqué Alexandre Volta, inventor de
la pila.
 |
| Estàtua de Plini, el Jove en Como |
Com arribar-hi
Brunate es troba
sobre una muntanya sobre el llac. S’hi pot arribar amb
un funicular que ix de Como. i que com tot el que envolta el llac, no és barat. El poble de Brunate no té res d’especial més que
passejar pels carrerets i gaudir de les vistes dels Alps, sobre el llac i poder
veure Como a vista de pardal.
Què visitar-hi
La catedral de Como començà a construir-se l’any 1396 en
estil gòtic i és coneguda com l’última catedral gòtica d’Itàlia, assenyalant-ne la
poca influència que tingué aquest estil a la península Itàlica. Contrasta així per exemple, amb la importància del gòtic
al País Valencià on en el segle XVII encara estan construint-se edificis d'aquest estil. La impressionant cúpula blava se li afegí ja en el
segle XVIII sota la direcció de Juvarra, un arquitecte sicilià que va
treballar activament a la regió i què morí en Madrid, on abans participà de la
construcció dels palaus d’Aranjuez i la Granja.
 |
| www.visitlakecomoitaly.com |
Tot just en el costat septentrional de la catedral hi ha el
broletto, edifici del qual ja vaig parlar en l’entrada de Milà. La paraula d’origen
celta es referia a un espai delimitat per arbres on es reunien els personatges
més destacats de la comunitat per a prendre decisions i tractar diversos
assumptes. Amb el pas dels temps els brolettos acabaren sent sinònims de govern municipal i esdevingueren en llotges obertes
amb habitacions cobertes en la planta superior i les trobarem arreu de la vall del Po, sobretot per
tota la Llombardia. El que més
destaca del broletto de Como és que es troba per sota del nivell de la plaça, distància que es salva amb uns graons i que ens marca com la ciutat ha anat creixent. És un fenomen que sempre em fascina.
A la vora del llac hi ha l’estació de tren de Como-Lago, no
és la principal de la ciutat però fou construïda a finals del segle XIX i
destaca per la seua arquitectura del ferro i modernista que en Itàlia rep el
nom d’estil Liberty.
El llac Lario per descomptat que és el que em va dur a aquelles
terres. Podries caminar i caminar durant hores a la seua vora, veient la
gent banyant-se en les minses platges que queden en xicotets cocons, xiquets remant en
canoes, hidroavions aterrant sobre l’aigua, les muntanyes elevant-se cap al cel
des de la mateixa vora, com si tingueren por de morir ofegades, cases
construïdes sobre límits vertiginosos, passejants i més passejants. Per cert, quina relació té el llac amb la casa de begudes Larios? Bé, cap. El nom del llac Lario sembla ser preindoeuropeu, relacionat amb la depressió del terreny mentre que els Larios del conyac foren uns vinaters malaguenys originaris de la Rioja. Tot i que sí que podria haver-hi alguna vinculació d'ambdós noms a través de l'euskera, és una hipòtesi que llance ara i que caiga per on vulga.
La Casa del Fascio, era la seu del partit feixista a la ciutat. L'edifici destaca per les seues formes racionalistes que trenquen l'estètica arquitectònica de l'espai del voltant. Com sabeu el feixisme no sols
rebuscava en l'antiga Roma el record de velles glòries ja passades, també
era un moviment futurista que pretenia alçar-se sobre eixes runes per crear un
nou món més grandiós i per això l’arquitectura feixista no sempre és neoclàssica i incorpora elements de l'avantguarda del moment, com el racionalisme. És un edifici d’angles rectes, aspecte fred,
sense floritures ni elements ornamentals, al mateix temps afegeix elements de la tradició italiana clàssica com eixos porxos com el pronaos d'un temple.
 |
| La Casa del Fascio www.archdaily.com |
Villa Olmo és una vila neoclàssica construïda a la vora del
llac a finals del segle XVIII i per la qual han passat entre altres, Napoleó,
Garibaldi i diversos emperadors d’Àustria. En l'actualitat és una sala d'exposicions de l'ajuntament.
La Basílica de Sant Fidel és una església romànica del segle
XII el cor de la qual està inspirada en el de la Capella Palatina d’Aquisgrà, Tant el campanar com la façana hagueren de ser restaurats el segle passat perquè com s'ha vist últimament, els terratrèmols no són un element estrany a la península Italiana.
I ja està, això és tot el que vaig vore de Como en menys d'un dia.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada