APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (X) LA CIÈNCIA

Alambic, aparell per a la destil·lació mitjançant l'evaporació i condensació de líquids. Prové de l'àrab الأنبيق (al-inbiq) amb el mateix significat. S'atribueix la seua invenció al científic persa Ar-Razi (865-925). La llengua àrab prengué el mot del grec ἄμβιξ  (àmbix) copa. Encara que una altra hipòtesi diu que prové del persa آب نیک (abnik) bona aigua, de آب  (ab) aigua (d'on per exemple Punjab, les cinc aigües) i  نیک nik bo, pur, parent del nostre mot net. El mot grec provindria en última instància del persa.



Àlcali, carbonat soluble obtingut a partir de les cendres dels vegetals o òxid, hidròxid o carbonat d'un metall alcalí. Alcalí, relacionat amb els àlcalis. Prové de l'àrab  اَلْقِلْي (alqili) cendres de sosa, i aquest del verb قَلَى (qali) fregir. Mots derivats: alcalí, relacionat amb els àlcalis; trànsit a l'estat alcalí; alcalescent, propens a l'alcalescència; alcalímetre, aparell per a calcular l'alcalescència; alcalinitat, qualitat de l'àlcali; alcalinització, procés de reducció d'àcids en un cos; alcalinitzar, comunicar a un cos propietats alcalines; alcalosi o alcalèmia, trastorn per l'augment de l'alcalinitat; alcaloide, component orgànic.



Alcohol líquid que resulta de la fermentació i alcofoll, pólvores d'antimoni que antigament s'empraven per a ennegrir-se celles, pestanyes i parpelles. Ambdues provenen de l'àrab كُحْل (kohl) antimoni. La -f- d'alcofoll tal vegada siga un substitut de la h aspirada que no existeix en valencià.
L'aplicació de l'alcofoll és alcofollar i a l'alcofollera es guardava l'alcofoll. Pel que fa a l'alcohol, també es pensa que no té res a vore amb l'alcofoll i que el mot vindria de   غول (gul), mal efecte, embriagadesa.  D'aquest mot  també tenim algol الغول (algul) estrella que per la seua forma s'atribueix al dimoni. Encara més, el gul és un monstre de la mitologia àrab que habita els cementeris i s'alimenta de la carn morta.



Almangra o almànguena és òxid de ferro, color rogenc que s'empra per a pintar. Almangrar és l'acte de tenyir alguna cosa amb almangra. Prové de l'àrab مُغْرَة (mugra), ocre. Donaria nom a la població manxega d'Almagro, pel color rogenc de la seua terra.



Almesc, substància que prové de glàndules segregades per alguns animals i que s'empra en l'elaboració de perfums. Prové de l'àrab مِسْك‎ (mesk) i aquest del persa, ambdós amb el mateix significat i en última instància del sànscrit मुष्क (muska) que vol dir testicle. El mot sànscrit significa etimològicament ratolinet per la forma que tenen els testicles. En altres llengües europees trobem mots relacionats com l'anglés mouse, l'occità mirga o el valencià musaranya mosseguell. Iguals etimologies tenen les paraules moscatell i nou moscada però en aquest cas havien arribat amb anterioritat al llatí des del persa. 



Alquímia, pràctica experimental desenvolupada a l'Edat Mitjana i que tenia entre les seues finalitats, trobar la pedra filosofal, capaç de convertir el metall en or. Barrejava ciències com la química o l'astronomia amb altres coses com l'esoterisme. El mot prové de l'àrab الخيمياء (alkhimia) que al seu torn prové del grec χημεία (khimeia) barreja, barreja de líquids per a l'obtenció de l'or.  Química, ciència que estudia la propietat i l'estructura de la matèria així com la seua transformació, se'n deriva del mot alquímia.



Antimoni,  element químic de color blanc que s'empra en la indústria de semiconductors i en aliatge per a la fabricació de bateries, cobriment de cables, etc. A nosaltres ens arriba del llatí antimonium, documentat des del segle XI. Una etimologia popular proposa que el seu significat és "antimonjos" perquè és un element que mal treballat pot provocar lesions i els monjos alquimistes eren els que més estaven en contacte amb aquesta substància. Però l'ús d'aquest element arriba des de tractats àrabs, seria una alteració d'un mot aràbic إثمد (ithmid) que s'empra per a pintar els ulls. 



Atzabeja, mineral negre i molt dur emprat en joieria. En castellà azabache, en sard sabeggia, en portugués azeviche. De l'àrab hispànic سبج  (sabaj) atzabeja, obsidiana. L'àrab prové del persa شبق (sabagh) de شب‎ (sab) del color de la nit o fosc.



Càmfora, substància blanquinosa de gust amarg i olor forta que s'empra en medicina per les seues propietats antisèptiques i analgèsiques però que pot resultar tòxic. En castellà en diuen alcanfor. Prové de l'àrab andalusí كافور (kafur) i este de l'àrab clàssic amb el mateix significat. Segurament provinga de la llengua malaia kapur i és present a totes les llengües europees.






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL