APRENDRE ÀRAB DES DE CASA XIII (COLORS)

Alatzà: color rogenc de la tonalitat de la canella, d'ús literari i vinculat a un tipus de cavall. Del castellà alazán, i este de l'àrab andalusí الاسهاب‎ (alashab) i del clàssic أَصْهَب‎ (ashab), roig. En àrab hi ha una tonalitat més fosca que es correspon amb el color vermell, أَحْمَر (ahmar) d'on provenen Alhambra i Alfambra (municipi i riu, afluent del Túria, en Terol).



Anyil: color blau molt intens derivat d'una matèria colorant que s'obté de les plantes indigofera tinctoria. De l'àrab نِيل (nil) s'empra en el món tÈxtil, també es pot dir color indi. És un mot pres del persa i en última instància de l'hindi ‎नील (nila), blau fosc, verd fosc o negre. Ja veiérem que el mot nenúfar tenia una etimologia semblant. De l'anyil prové l'anilina, una substància química que s'utilitza per a fabricar materials químics.  També de l'hindi nila prové el color lila, color morat.





Atzarcó o zircó: color roig que s'obté de l'òxid de plom, mini. De l'àrab زرقون (zarqun) del persa زرگون (zargun) i del grec Συρικόν, de Síria. Idèntica etimologia té el mineral jargó però en este cas ha passat pel sedàs italià, giargone. 




Atzur: color blau clar, de menor intensitat que el blau. Conforma un duet que existeix a moltes llengües romàniques amb una forma aràbiga i una altra de germànica que deixa en l'aire la qüestió de per què no tenim un mot llatí per a este color: blavo/azul en castellà, blau/ atzur en valencià. bleu / azur en francés, blu/azzurro en italià...Però sembla que cada idioma ha tendit per un mot relegant l'altra a l'àmbit literari, excepte en italià on conviuen les dues formes, sobretot al sud. De l'àrab لازورد  (lazuward) del persa لاجورد (lajvard). Possiblement d'una ciutat de la ruta de la seda anomenada Lajvard.




Carmesí: Color vermell que s'obté amb la barreja de tonalitats blaves. De l'àrab قرمز (quirmiz) que al seu torn prové del persa antic *kŕ̥miš  amb el significat de cuc. Té el mateix origen indoeuropeu que el mot llatí vermis, cuc, d'on prové el nostre vermell. Mateix origen té el mot carmí, que en aquest cas passa abans pel francés carmin, una tonalitat més fosca del vermell.




Escarlata: color vermell viu, prové d'una tela de seda que s'elaborava a Pèrsia, també anomenat siclató. De l'àrab andalusí يَسْكَارْلَات (ishkarlat), aquest del persa saqarlat, de nou del greccσιγιλλᾶτος i per últim del llatí sigillatus, sigilata, un tipus de ceràmica de luxe romana de color vermell. El nom sigillata ve perquè aquesta ceràmica contenia una marca de fàbrica impresa amb un segell o sigillum. Se'n deriva el mot escarlatina, una peça de tela i una malaltia que provoca erupcions cutànies de color similar.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL