CABÒRIES DIVERSES
Enguany farà deu anys que vaig acabar el màster de Secundària i que me'n vaig anar o vaig fugir, com es vulga veure, a Alemanya. Després vindria Escòcia i el Perú i reconec que va haver-hi un temps en què volia que la meua vida fóra així, sempre botant de país en país, sense arrelar-ne en cap i cercant allò que no trobava ni encara he trobat. Però llavors en el Perú estant, vaig ensopegar amb la Història de la Mediterrània d'Abulafia, era un més de la multitud de llibres que vaig empadronar al meu llibre electrònic abans de travessar l'oceà i en previsió que no tinguera cap llibre en un any. La història ja la coneixeu, l'any es va convertir en sis mesos quan vaig decidir fugir del país dels Andes i sempre recordaré les paraules d'una de les meues companyes de treball, amb qui a més compartisc natalici, "tant de bo jo poguera ser així d'egoista i abandonar-ho tot".
Però bé, torne a Abulafia, en aquelles vesprades després de treballar en què no tenia res a fer, capbussant-me en la història de la meua mar mentre em tombava a la vora del Pacífic, que de Pacífic en tenia ben poc, vaig començar a enyorar-me i molt la meua terra, la seua mar i la seua llum. Va ser graciós que en un moment en què em trobava molt perdut, haguera de travessar mig planeta per a saber on volia viure per a sempre. La meua pàtria és la Mediterrània i aquí em vull quedar, concretament a la Marina, la terra que va acollir els meus pares ara fa 35 anys. He tingut sort, tinc casa i un treball que em permet de viure aquí per a sempre ai, però el preu a pagar també és molt alt. En aquells anys vagant pel món, em vaig deslligar de les poques i escasses amistats que tenia a la Marina, tots els meus amics viuen lluny, a més d'una hora en cotxe de casa i sempre ha d'haver-hi una pantalla pel mig, pandèmies a banda, i les poques amistats que vaig fent, acaben per anar-se'n perquè siguem sincers, esta terra ha anat convertint-se progressivament en un ressort de vacances que com el cavall d'Àtila, no deixa créixer res més al seu pas.
Doncs sí. La Marina Alta té molt a oferir i està endemés prop de llocs com Xàtiva, Alcoi, València. Per tant és un bon lloc on arrelar.
ResponEliminaEn el meu cas ho he tingut claríssim, i quan hom aprova les oposicions esdevé més rodolat encara. Amb tot, jo també vaig tenir l'època de fugida: lectorats a Europa, per exemple. La cosa és que l'any que aprovava les oposicions m'oferien un lectorat a Eslovènia. Però ja no hi havia dilema.
Pel que fa a l'abandonament, pèrdua o oblidament d'amics i amistats, és inevitable en segons quin tipus de gent que ha pres segons quines decisions. Ànims.
https://m.youtube.com/watch?v=u1ZoHfJZACA
Gràcies. pels ànims.
EliminaSí, és un bon lloc per a viure però li falten coses, pareix que si no estàs dins la falla, càbila o comissió de festes corresponent, la vida cultural és un erm.