34

Com cada idus de gener, m'he fet un any més vell. Això de fer anys tant al principi de l'any, fa deslluït. La gent està farta de celebracions nadalenques, també a casa, per això d'estalviar sempre, tots els regals que pogueren originar-se per motiu d'alguna festa o natalici, es concentraven en una única data, la nit de Reis en què normalment em regalaven una pel·lícula de Disney i alguna peça de roba, per allò de què els regals han de ser útils també. 

No negaré que no tinguera festes, mentre vaig ser menut, vam fer el berenar a casa amb els companys de classe, sandvitxos amb companatge, coca-cola i un pastís amb el disseny de l'element que estiguera de moda: les Tortugues Ninja, la Bella i la Bèstia, un pallasso que prefigurava allò que esdevindria anant el temps... Però sempre les havia de compartir amb el meu germà, que és nascut dos dies abans que jo, d'un altre any, clar. Després el meu germà va créixer, no va voler més festes i s'acabaren. 

Més avant el ritual va ser més privat, em posava l'alarma del despertador a les 19:00 perquè segons ma mare, era l'hora en què vaig nàixer, en algun indret d'Oliva, i prou. Com que en aquell temps no hi havia facebooks ni històries, no rebies un sac de felicitacions de compromís, tot restava restringit a l'ambient casolà. Diuen que, però això de celebrar el natalici també és força modern, que abans el que s'estilava era festejar el sant. Però com que era no hi ha en el santoral cap sant amb el meu nom, millor m'està. 

Fa molts anys que eixe dia el passe amb la meua parella que treballa, així que sol, de manera que el confinament i el distanciament social no han sigut gens excepcionals. Això sí, no negaré que em va fer il·lusió que se'n recordaren els meus alumnes de la tutoria. M'ho preguntaren fa molt de temps i s'ho apuntaren a les agendes com una data assenyalada. Clar que per a ells, això d'afegir anys encara és motiu d'excitació perquè en tenen pocs.