VIVINT LA NOVA NORMALITAT

Entre a l'edifici i el recepcionista, arrecerat darrere d'una mampara de metacrilat, em demana a boca de canó l'objecte de la meua visita. Després m'ordena anotar les meues dades en una llista que em passa per sota de la finestreta. En comprovant les dades, agarra el telèfon per a comunicar-se amb el departament corresponent i amb el seu vistiplau, em deixa continuar.

Puge l'escala amb el dubte de saber què trobaré en la següent planta, però aquesta és deserta. Ja m'imaginava havent de fer una prova en cadascuna com si estiguera a la Torre Muscle. Finalment arribe a les golfes de l'edifici, on ara hi ha la biblioteca. Segons el pla, tot consistia a arribar-hi, agarrar els llibres que volia i tornar a temps per a continuar corregint abans que sonara el canvi de classe. Tanmateix el que hi trobe és una sala buida i vetada al públic. El silenci que acompanya aquests tipus de llocs esdevé encara més aclaparador. Les cadires descansen sobre les taules i mostren que allà no hi és ningú convidat a seure i darrere d'una altra mampara, dos bibliotecaris m'observen detingudament. 

Vull un llibre, clar, però no puc passejar entre les prestatgeries i he de donar-los un paperet amb els noms dels llibres que vull anotats i em sent incòmode perquè mai m'ha agradat fer-ho i per això sempre evite haver de demanar llibres del dipòsit. Em pareix un acte molt íntim, sobretot des que una volta vaig demanar un llibre sobre la història de l'Islam i aquella bibliotecària em va mirar com si volguera enrolar-me a l'exèrcit islàmic. Així que amb resignació he de deixar que em busque els llibres de la sala. Després d'un bon grapat de temps, torna amb els llibres, me'ls passa per sota de la finestreta i es neteja les mans amb gel hidroalcohòlic. 

Per fi me'n puc anar i ja he pres més temps del que volia i podia així que em toca córrer a la meua classe atapeïda d'alumnes d'ensenyament secundari, separats per la distància mínima i màxima que els seus cossos hormonats i delerosos de contacte els permeten de respectar, sense mampares del mig, envoltats per una atmosfera que malgrat les ventilacions, es nota saturada i m'oblide de netejar-me les mans amb el gel després de tocar els llibres.