2022
2022 ha sigut un any estrany, la major part del temps ha sigut anodí i corrent encara que el darrer mes ha sigut fatal, m'he trencat tantes voltes en setmanes que em fa por que vindrà en el 2023.
L'any el vaig començar decidint abandonar les assignatures d'art en què m'havia matriculat. La meua resolució era tindre més temps lliure. Inexplicablement, no vaig guanyar més temps malgrat llevar-me-les de damunt. També vaig començar a aprendre a ballar danses, una activitat que feia temps que volia provar.
En abril vaig viatjar amb els de 4t d'ESO a Barcelona per a llevar-me un trauma de damunt. De Barcelona vaig dur dos coses, el COVID i les ganes de mamprendre de nou la història de l'art. El COVID va agarrar la meua salut mental i la va destrossar, l'aïllament va ser dur i no especialment el físic, sinó l'emocional. Dos setmanes tancat a casa i aproximadament unes 0 persones se'n van preocupar per mi. Bé, mentira una companya de treball m'escrivia cada dos dies per a saber com estava, aleshores podem pujar-ho a 1 unitat de persona. El tancament també m'ajudà a organitzar-me per a poder continuar estudiant, com que tinc més temps lliure a l'estiu, vaig decidir presentar-me a la convocatòria de setembre.
En tornar de Pasqua per fi ens vam poder llevar les carassetes i va ser un respir sentir que a poc a poc tot tornava a la normalitat.
En juny vaig aprovar l'A1 d'àrab i el B2.1 d'italià i vaig tancar un curs que havia sigut especialment estressant. També em vaig acomiadar de molts companys que se n'anaven a provar fortuna en altres destinacions, amb alguns dels quals havia establert bona relació així que va ser un poc trist tot plegat. A més es va jubilar una companya i això em va fer plantejar on estaríem tots el dia de la meua jubilació i va ser prou pertorbador.
En estiu no vaig tindre la clàssica depressió de vacances, així que va ser un bon estiu, malgrat unes setmanes crítiques en què tot el món em deixava plantat, però en general el vaig passar estudiant art, anant a la mar, és l'estiu que més hi he anat, trobe. També va ser un estiu d'esmorzars amb Josep Vicent tot fent una tourné per la Marina i enraonant sobre temes molt diversos i vaig tornar a viatjar sol després de molts anys. El viatge per la Costa Brava i la Catalunya nord va ser una experiència de retrobada amb el meu jo d'abans, no hi vaig estar completament sol perquè m'hi vaig retrobar amb amics.
Setembre va portar noves cares com acostuma a fer-ho, un nou curs, nous companys. He conegut nova gent i m'he acostat a companys que ja coneixia i amb els quals no havia establert una bona relació al principi. De nou em va tocar ser tutor de primer d'ESO i vaig voler continuar amb l'Àmbit Sociolingüístic, tot i que serà l'últim any. En setembre vaig aprovar les dos assignatures d'art i em vaig matricular en unes altres dos i vaig començar l'A.2 d'àrab i el B2.2 d'italià. L'àrab ha començat a fer-se més difícil i requereix molt més temps que els anys anteriors, però sempre tinc setembre si no arribe a juny. Pel que fa a l'italià, vaig estar temptat de no tornar-hi, anar a Benidorm dos vesprades se'm fa pesat i la professora de l'any passat no m'acabava de fer el pes, malgrat tot tenim nou professor, un professor valencianoparlant que no pontifica cada dia en contra de la llengua, i també hi ha un rotllo millor en la classe. En Nadal fins i tot hem fet un sopar.
En novembre van començar a ajuntar-se massa coses i vaig decidir abandonar el gimnàs. No hi anava a gust i no m'agradava l'ambient que hi ha, ara intente fer esport a casa o a l'aire lliure i a gener si tot va bé, podré tornar a nadar.
I l'any ha acabat fatal, pensava que el fantasma de la depressió s'havia quedat arrere i ha tornat amb molta força. A l'estrés de l'època, cal sumar-li les tradicionals reunions familiars amb gent que la resta de l'any t'ignora i les absències. A més enguany ha tocat assumir que algunes amistats de molt de temps s'havien acabat, no per discussions, simplement per la inèrcia de la vida, perquè s'han assecat com plantes que no es reguen i això també és trist i lleva confiança a l'hora d'obrir-se amb nova gent perquè al remat tot ha d'acabar i no compensen les energies invertides. M'he cansat un poc de les relacions en la distància i m'agradaria tindre amistats de quilòmetre 0, d'eixes que pots vore un ratet un divendres a la vesprada i queixar-vos de la merda de setmana que heu tingut, trobades que no cal planificar amb antelació, eixides a la muntanya, demane massa.
El dia 2 de gener me'n torne a anar de viatge sense ànims i sense moltes ganes, amb un cúmul de pensaments intrusius i me'n vaig sol, com sempre jo sol. Tanque l'any amb unes perspectives molt fosques i espere que la situació millore.
No era conscient que en les dues setmanes que vas estar amb la covid no t'haguera dit res: te'n demane disculpes.
ResponEliminaEl 23 serà com el 22: un any amb coses bones i dolentes; amb alegries i penes, amb més intensitat o més poca; amb viatges, treball i tot açò i allò.
Sí que vaig tindre molt de gust de compartir amb tu esmorzars per la Marina i m'hauria agradat molt fer-ne algun en aquestes vacances d'hivern però la realitat que m'acompanya de la criança resulta limitadora, més que res pels horaris de la xicalla. Pense en el temps que no era pare i tenia molt més de temps sense restriccions i com ha canviat al vida, certament. Confie que aquest estiu puguem reprendre la història gastronòmica.
Sobre el tocat de les amistats, doncs jo estic en el cas contrari: l'esforç serà conservar les que tinc de kilòmetre zero i procurar que siguen boniques. La dificultat en el teu cas, supose jo, deu ser trobar eixos grups de kilòmetre 0.
Amic, que el canvi d'any siga, en el compte total, més bo que dolent.
Confiem poder repetir-ho les properes vacances, si més no d'ací 10 anys mínim seràs més lliure. Et tocarà xarrar amb altres pares en el parc, festes d'aniversari o festivals escolars. Gràcies per llegir-me.
Elimina