D'UNA ETIMOLOGIA CURIOSA

 A la comarca de l'Alt Palància hi ha un topònim ben curiós perquè conté en ell dos noms d'edificis religiosos diferents: Algímia d'Almonesir. Algímia és una població de vora 250 habitants que pren el seu cognom de la vall d'Almonesir que al seu torn l'agarra del castell homònim i per a no confondre-la amb Algímia d'Alfara, al Camp de Morvedre. 

                                         

Si analitzem ambdós elements per separat, trobem que, en primer lloc, Algímia ve de l'àrab جمع (jama') que vol dir lloc de reunió i que normalment s'aplica a la mesquita on té lloc l'oració del divendres, que és la principal de l'islam, i on es reuneixen els fidels. L'altra mesquita té el nom de مسجد [masdjid] i que ve del verb سجد [sadjada] que vol dir agenollar-se. En valencià aljama ha pres històricament el significat de comunitat de musulmans o de jueus. 

Pot ser que en Algímia es trobara la mesquita més important de la vall d'Almonasir i que arreplegara les comunitats musulmanes dels voltants en les principals celebracions. 

Pel que fa al nom de la vall, Almonasir resulta de l'arabització del llatí monasterium. La vall agarra el seu nom del castell d'Almonasir que s'ubica damunt d'un tossal que controla tota la vall. Per a interpretar este nom podem partir de dos hipòtesis. En primer lloc, possiblement hi haguera un monestir cristià que es reconvertiria en castell musulmà, una fortificació típica del segle XII construïda en un context d'expansió del cristianisme per terres del Xarq al-Àndalus en forma d'incursions des del veí Aragó.

Probablement, el castell haguera funcionat també com a ràbita, un edifici islàmic en territori de frontera que funcionava alhora com a lloc de defensa i de contemplació religiosa així com per a donar hostatge als pelegrins que hi passaven. De ràbites en tenim algunes com a Guardamar, al Baix Segura. La toponímia ens parla d'altres com el Rabat, entre els termes de Rafelcofer i Oliva o la Ràbita a Benissa. 

A falta de testimonis arqueològics, el problema rau en què el topònim àrab implica l'existència d'un monestir cristià previ. En eixe cas es tractaria d'un recinte cristià tardoromà o visigòtic, del qual tampoc no s'han trobat evidències arqueològiques.

Ara bé, cal tindre en compte que en alguns casos els musulmans anomenaven "monestir" a assentaments romans abandonats com en el Monastil d'Elda o el d'Almonaster la Real en Huelva. Llavors podria fer referència a un assentament en altura tardoromà, una tipologia de població sorgida arran de la crisi del baix imperi en un moment en què l'estat ja no podia protegir la població i s'abandonaren les planures en favor de tossals i pujols de millor defensa.

Però no sols a la península trobem ràbites anomenades monestirs. Tenim el cas d'una de les ràbites més impressionants que se'n conserven, a la ciutat tunisiana de Monastir, l'antiga Ruspina on els àrabs construïren una ràbita en un territori de frontera com era la Mediterrània.

Al topònim de Monastir també se li ha volgut donar una significació cristiana, la ràbita es trobaria sobre un antic monestir bizantí que tampoc podem documentar arqueològicament.  Així que monastir podria ser un terme àrab adoptat del llatí per a definir un tipus de ràbita concreta.

Finalment, voldria esmentar el cas de Sardenya on la presència islàmica fou més aïna anecdòtica i sense arribar a instal·lar-s'hi població i on trobem una població anomenada Monastir. Segons la interpretació tradicional és un topònim català a partir d'un suposat centre religiós. Encara que altres hipòtesis apunten que el nom sard Muristènis fa referència a un lloc de parada per a comerciants al voltant d'una via de trànsit.