DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

La petita església de Santa Maria de la Vida a Bolonya guarda dos petits tresors, d'un en vaig parlar l'entrada anterior, el grup de terracota del Lament sobre Crist mort. A la planta superior hi ha un altre es troba el conjunt escultòric dit el Trànsit de la Mare de Déu. És obra de l'escultor de Ferrara  Alfonso  Lombardi (1497-1537), feta per encàrrec de la confraria dei  Battuti  entre 1519 i 1522 per al seu oratori particular. La  baixa edat mitjana  va conéixer el desenvolupament de moltes confraries, organitzacions de laics que es reunien amb el pretext d'honrar  este  o aquell sant i que en un context dominat per la religió, servien per a fer lligams en contextos urbans i que de pas permetia facilitar l'entrada al paradís. Així trobem a la ciutat de Bolonya els  battuti  o flagel·lants blancs, un grup de laics que havien fundat l'hospital de Santa Maria de la Vida per a atendre els pelegrins, atés que la tomba de Sant  Domène...

  Ira, ràbia, dolor, incredulitat, un plany silenciós...l'escultor Niccolò dell'Arca (1435-1494) va capturar en un instant tota esta gamma de sentiments en el grup dit Plany sobre Crist mort. L'obra d'este autor contrasta en un context renaixentista en què primava representar l'harmonia i l'equilibri, per això apareix com un dels autors gòtics. Clar que cal tindre en compte que les modes se superposen i coexisteixen, no se succeïxen sense solució de continuïtat. D'origen incert, probablement dàlmata o de Bari, va treballar en Nàpols amb el mallorquí Guillem de Sagrera i també amb l'holandés Claus Sluter dels quals va prendre eixe caràcter dramàtic i expressiu. En el grup trobem a Joan d'Arimatea agenollat i vestit amb la moda burgesa del segle XV, al seu costat Maria Salomé, la Mare de Déu, Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria de Magdala. En estes dos figures, l'arravat de violència s'acompanya amb el vol dels vestits, "un udol de pedra...

  Des del Pouet del Moro, el viatger troba el camí del Boticari que corre en paral•lel al barranc de l’Horta fins a arribar a una corba que el connecta amb el camí de Sant Miquel acompanyat d’ametlers, llimeres i ceps. En eixe punt sols cal deixar-se guiar per la silueta del campanar de Santa Caterina que per la seua esveltesa i elegància ben bé podria ser el Micalet de la Marina. Poc abans d’aplegar a la vila, es troba la Creueta de l’Ave Maria des de la qual, segons la tradició, Sant Vicent Ferrer beneint la vila de Teulada, la va protegir de l’atac dels pirates i de les pestes i segons pareix així ha sigut al llarg del segle. Entén però els pirates que venien en vaixell per la mar i no els que baixen de cotxes cars i duen maletins i les pestes malaltisses que delmaven la població i no les que es mengen el paisatge tot deixant una taca de formigó, contra eixos mals de la modernitat pot podia fer el Sant. Per fi la vila de Teulada però encara ha de passar per un altre dels esc...

  Filla o xiqueta es diu دختر (dokhtar) del protoindoeuropeu *dʰugh ₂ tḗr   la que mama (la llet materna). Cognat de l’anglés daughter , del neerlandés dochter , de l’alemany Tochter o del suec dotter , טאָכטער [tokhter] en ídix. En grec la paraula θυγατέρα   si bé té un caràcter més dialectal. En rus: дочь [dotx], дочка [dotxka]o дoнька [donka]en ucraïnés, ће́рка  o ćérka  en serbicroat.   En finés les paraules tyttö (xiqueta) i tytär (filla) són manlleus de les llengües bàltiques. दुहितृ  [duhitr] en hindi.