EL LAMENT DE NICCOLÒ DELL'ARCA
Ira, ràbia, dolor, incredulitat, un plany silenciós...l'escultor Niccolò dell'Arca (1435-1494) va capturar en un instant tota esta gamma de sentiments en el grup dit Plany sobre Crist mort. L'obra d'este autor contrasta en un context renaixentista en què primava representar l'harmonia i l'equilibri, per això apareix com un dels autors gòtics. Clar que cal tindre en compte que les modes se superposen i coexisteixen, no se succeïxen sense solució de continuïtat. D'origen incert, probablement dàlmata o de Bari, va treballar en Nàpols amb el mallorquí Guillem de Sagrera i també amb l'holandés Claus Sluter dels quals va prendre eixe caràcter dramàtic i expressiu.
En el grup trobem a Joan d'Arimatea agenollat i vestit amb la moda burgesa del segle XV, al seu costat Maria Salomé, la Mare de Déu, Sant Joan, Maria de Cleofàs i Maria de Magdala. En estes dos figures, l'arravat de violència s'acompanya amb el vol dels vestits, "un udol de pedra" en paraules de l'infame Gabriele d'Annunzio.
El grup fet de
terracota i originalment policromat, es troba a l'església de Santa Maria de la
Vida de Bolonya, que servia de capella hospitalària. A finals del segle XIII la
confraria dels flagel·lants fundà esta institució per a donar servei a un
creixent número de pelegrins que arribaven sobretot per a visitar la tomba de
Sant Domingo de Guzmán. A diferència d'altres hospitals, en este la gent es
guaria, no en va Bolonya tenia ja una escola de medicina, i guanyà prestigi i
diners. L'actual edifici es va transformar al segle XVII per a donar-li una
planta el·líptica més del gust barroc del moment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada