DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El País Valencià i l'illa de Sicília han compartit períodes de la història en què s'han situat dins de la mateixa entitat política, com ara l'Imperi romà o la Corona d'Aragó. Però també hi hagué una època entre els segles VIII i XI en què els dos territoris foren islamitzats  i  per això no és d'estranyar trobar a banda i banda de la mar topònims d'origen àrab comuns. Un d'ells és el de Favara o el d'Alcantara. La toponímia valenciana n'és plena, de topònims àrabs, referents a descripcions orogràfiques, usos agrícoles, hídrics, etc. En canvi, hi ha una absència que sempre m'ha estranyat. No tenim toponímia portuària, mentre que a Sicília sí. En àrab hi ha diverses paraules per a denominar els llocs on es refugien les embarcacions. Una d’elles és ميناء [mina’] que segons alguns estudiosos vindria del grec λιμήν, tot interpretant-se el li -com a part de l’article determinat. Encara que també es pot escriure مينة i segons d’altres, vindria d’un mo

  Pense en excés, però especialment en el temps, fins al punt de pensar que patisc de  cronopatia , una obsessió malsana pel temps, pel seu esdevenir. Sempre mirant el rellotge, rellotges per tot arreu. No tinc temps , em falta temps , em fa perdre el temps , ja fa molt de temps , sempre amb el temps a la boca. Consumisc el temps pensant en el temps, en les coses que vull fer i que no tindré temps  a  fer perquè pareix que els dies es facen magres. Pense en el temps que ja ha passat que fa que no veig a les persones, això m'angoixa i m'allunya encara més, perquè ja ha passat molt de temps. Fa cert temps d' este  o d' aquell  esdeveniment i llavors pareixia tot tan senzill, tan fàcil perquè la nostàlgia és una teranyina que atrapa i oculta la realitat. Però com desfer-se d' esta  cadena pesada que ofega i asfixia? Com oblidar el pas del temps o conviure amb la seua existència? Hi ha cap remei per a la  cronopatia ? L'oblit, sovint pense en l'oblit,  fantasieg