DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

L'absència es fa gran en les coses xicotetes. En el llit desfet que deixà en anar-se'n a l'hospital, el pijama doblat damunt de la cadira, un got d'aigua a mig beure amb una palleta, la seua bossa, la seua cartera, el mocador que li cobria el cap i que a poc a poc anava recuperant els cabells, les claus del cotxe que feia mesos que no havia conduït, la cadira de rodes, una bata que s'havia comprat en el mercat a penes feia dos setmanes. L'absència es nota en tornar de la platja o de treballar i recorde quan parlàvem per telèfon, quan mire el mòbil i ja no hi ha cap perduda ni cap missatge, quan he oblidat preguntar-li o contar-li una cosa i he de véncer l'impuls de telefonar perquè a l'altre costat de la línia ja no hi ha ningú. Tots els papers pendents arxivar, correus que esperen ser llegits, fotos per mirar, somnis i plans de futur, viatges, projectes que ja ningú no complirà. Tots els objectes que guarden un record, totes les cançons que li agradaven...

  خواهر [khokar] o хоҳар com s’escriu en tadjik, és com anomenen els perses la germana i conserva cognats en gairebé tota la branca indoeuropea. Eixa kh que sona tan forta va evolucionar ja en el persa mitjà des de la s- de l’indoeuropeu. En sànscrit hi havia स्वसृ [svasr] encara que en l ’ hindi es perdé. En el món eslàvic donà el rus, l ’ ucraïnés o el serbi-croat сестрa i per via de contactes també arribà al finés sisar . Pel que fa a les llengües goidèliques, trobem el gal·lés chwaer i el gaèlic escocés piuthar , amb una evolució fonètica també ben curiosa, en el primer cas per la seua proximitat al persa i en el segon, per eixa [p] que evolucionà d’una [f]. En l’àmbit germànic hi ha l’anglés sister , el neerlandés zuster , l’alemany Schwester , l’ídix שוועסטער [xvester] o el suec syster . A banda, en moltes llengües africanes i asiàtiques l’anglés sister s’ha adoptat com a sinònim d’infermera, empremta històrica de quan la professió mèdica estava controlada per...

El País Valencià i l'illa de Sicília han compartit períodes de la història en què s'han situat dins de la mateixa entitat política, com ara l'Imperi romà o la Corona d'Aragó. Però també hi hagué una època entre els segles VIII i XI en què els dos territoris foren islamitzats  i  per això no és d'estranyar trobar a banda i banda de la mar topònims d'origen àrab comuns. Un d'ells és el de Favara o el d'Alcantara. La toponímia valenciana n'és plena, de topònims àrabs, referents a descripcions orogràfiques, usos agrícoles, hídrics, etc. En canvi, hi ha una absència que sempre m'ha estranyat. No tenim toponímia portuària, mentre que a Sicília sí. En àrab hi ha diverses paraules per a denominar els llocs on es refugien les embarcacions. Una d’elles és ميناء [mina’] que segons alguns estudiosos vindria del grec λιμήν, tot interpretant-se el li -com a part de l’article determinat. Encara que també es pot escriure مينة i segons d’altres, vindria d’u...

  Pense en excés, però especialment en el temps, fins al punt de pensar que patisc de  cronopatia , una obsessió malsana pel temps, pel seu esdevenir. Sempre mirant el rellotge, rellotges per tot arreu. No tinc temps , em falta temps , em fa perdre el temps , ja fa molt de temps , sempre amb el temps a la boca. Consumisc el temps pensant en el temps, en les coses que vull fer i que no tindré temps  a  fer perquè pareix que els dies es facen magres. Pense en el temps que ja ha passat que fa que no veig a les persones, això m'angoixa i m'allunya encara més, perquè ja ha passat molt de temps. Fa cert temps d' este  o d' aquell  esdeveniment i llavors pareixia tot tan senzill, tan fàcil perquè la nostàlgia és una teranyina que atrapa i oculta la realitat. Però com desfer-se d' esta  cadena pesada que ofega i asfixia? Com oblidar el pas del temps o conviure amb la seua existència? Hi ha cap remei per a la  cronopatia ? L'oblit, sovint pense en l'oblit,...