LA VALL DE SAVOIA I LA SEUA TRAÏCIÓ

Chambèri i Torí, dues ciutats que separades per vora 200 km, formaren part d'una mateixa entitat durant gairebé 400 anys. Una era la capital del ducat de Savoia i l'altra, del Piemont. Entremig s'estén la serralada dels Alps, que més que separar-les, les unia a través de les valls. Encara més, a banda i banda s'hi parlava o si parla amb menys salut, una mateixa llengua romànica, l'arpità. Hui malgrat els seus lligams culturals i històrics, una mira a París i l'altra, a Roma.

Els Savoia foren una dinastia regnant a Itàlia breument, també a Espanya, encara amb brevetat més elevada, també en Sardenya, Sicília i Croàcia, mai en un període llarg, això sí. Originalment, eren d'aquest territori, al qual han manllevat el seu nom i la seua llengua era l'arpità, fins que l'abandonaren per l'italià, gairebé al mateix temps que es traslladaven de Chambèri, la capital històrica, a Torí, conscients que cap a França tenien poc a fer i, en canvi, Itàlia oferia més oportunitats. Des de llavors es pot dir que s'inicià un lent divorci entre els dos territoris.

Els territoris a esta banda dels Alps reberen una influència més gran del francés que acabà per imposar-se en sectors determinats de la població primer i després al conjunt. Este procés també operà en Ginebra i els territoris suïssos que hui anomenem francòfons, de fet segurament era la llengua materna de Rousseau, tot i que en la seua època les classes benestants ja feien servir el francés per prestigi.

El 1713 pel Tractat d'Utrecht la casa de Savoia va rebre el regne de Sicília i els ducs esdevingueren reis, però aquella illa malgrat les seues riqueses, quedava massa lluny de Torí i el 1720 la bescanviaren pel regne de Sardenya, més amanós. Cent anys més tard, al Congrés de Viena reberen Gènova, tot i que un dels seus principis era retornar els territoris als seus sobirans legítims, la República de Gènova va desaparéixer de colp després de més de cinc-cents anys d'història. Els Savoia eren cada vegada més italians i més poderosos.

Este viratge causava descontent en la Savoia original, hi consideraven que els somnis de grandesa de Torí els pagaven els savoians a canvi de res. Era més fàcil anar de Chambèri a París que a Torí i França volia annexionar-la per dos motius, establir la seua frontera en els Alps i com que parlaven francés, era lògic pensar que havien de ser de França. Curiosament, uns anys després quan els alemanys adduïren les mateixes raons per a llançar-se a annexionar territoris, no foren acceptades.

El 1860 el rei Víctor Manuel II i l'emperador Napoleó III signaren un acord secret pel qual el regne de Sardenya es desprenia del territori de l'Alta Savoia i la ciutat de Niça en favor de França i a canvi París no posaria traves a una unificació italiana liderada pels Savoia. Per a donar-li al fet certa aparença de legalitat, s'organitzà llavors un plebiscit en el qual els savoians podrien decidir sobre el seu futur.

Per a les gents de Savoia el plebiscit era massa tancat, volien un amb 5 opcions; 1. Continuar amb el Piemont, 2. Ser un estat independent, 3. Integrar-se en Itàlia, 4. Unir-se a Suïssa o 5. Unir-se a França. De fet, la unió amb Suïssa tenia molts defensors.

El plebiscit finalment plantejà dues opcions: o França o el caos. És a dir, o França o integrar-se a un hipotètic regne d'Itàlia que no se sabia segur que arribara a nàixer. Amb això i que hi hagué maganxes electorals, guanyà l'opció francesa amb descontentament entre alguns sectors.

Canviaren Torí per París, la llengua arpitana considerada com a patués i prou, estacions d'esquí i balnearis és l'únic futur que els ofereix França. Dividida en dos i barrejada dins de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. Per això hi ha moviments polítics que reclamen la independència. Des dels anys setanta hi ha un moviment sobiranista, i encara el 2023 hi hagué una declaració d'independència que quedà en res. Llàstima perquè de trobar-se en els Balcans o en una vall sèrbia, la UE i l'ONU s'hagueren afanyat a fer-la efectiva.