VISITANT ALSÀCIA (III) COLMAR

Colmar és la tercera ciutat d'Alsàcia per nombre d'habitants amb vora seixanta-set mil habitants en un terme de seixanta-cinc quilòmetres quadrats, més o menys com Dénia o Xàbia. S'ubica en la depressió del riu Rin i és travessada per un dels seus afluents, el Lauch, a més des de 1864 un canal artificial connecta la ciutat amb el riu Rin. A llevant s'alça la serralada dels Vosgues que protegeixen la ciutat dels vents humits de l'Atlàntic per això les precipitacions són moderades com a tota la regió. Les temperatures són fredes a l'hivern i moderades a l'estiu, però els darrers anys França es veu afectada per ones de calor molt fortes per culpa del canvi climàtic. 

Gràcies a la seua ubicació, al bell mig de les rutes que van de la Mediterrània al nord d'Europa i de l'Atlàntic a l'interior del continent, ha sigut un centre comercial actiu. Ja en època romana hi havia algunes vil·les o explotacions agrícoles dependents de la ciutat de Argentovaria (a l'actual Horbourg), a l'est de l'actual ciutat. Una d'aquestes vil·les és documentada des del segle VIII amb el nom de Columbaria com una finca de propietat imperial on es criarien coloms. Des del segle III l'emperador Gracià va permetre instal·lar colons alamans que havien de protegir la vall del pas d'altres tribus més hostils. Més tard la nomena Carlemany en les seues cròniques que parlen de la lluita contra els saxons i des del segle XIII gaudí del privilegi de ser una ciutat lliure dins de la Decàpolis de ciutats alsacianes. En 1679 va ser ocupada per les tropes del rei Lluís XIV de França encara que va mantindre sempre el seu caràcter alemany. Com Mulhouse, passà a mans alemanyes entre 1870 i 1919 i entre 1940 i 1945.

Colmar s'ha mantingut com un nucli comercial, però no va conéixer el desenvolupament industrial de la veïna Mulhouse, per això el seu centre històric conserva bona part de la fisonomia medieval de carrers estrets i cases típiques, les Fachwerkhaus característiques pel seu entramat de fusta que deixa a la vista les bigues i espais intermedis coberts amb reblit o mamposteria, teulades molt inclinades per a evitar l'acumulació de neu, petites obertures per a retindre la calor i façanes acolorides. Un dels barris més pintorescs és el de Krutenau, nom que designa una antiga horta i que en l'actualitat rep el nom de Petita Venècia perquè les seues cases s'han construït a la vora del riu Lauch, tradicionalment ocupat per pescadors i mariners.

Entre els edificis remarcables d'aquesta ciutat, s'hi compten la col·legiata de Sant Martí un edifici gòtic construït amb gres, pedra abundant als Vosgues. L'església de Sant Mateu o antiga església franciscana data del segle XIV, també en estil gòtic, però de dimensions menys imposants que la col·legiata i des del segle XVI opera com a església protestant. L'església dels dominicans es va alçar també al segle XIII, època d'esplendor de la ciutat, amb les instal·lacions de l'antic convent que en l'actualitat és biblioteca. Entre els edificis civils destaquen l'antic ajuntament, la casa dels Pfister, l'antiga duana o la casa Adolph, mostres del gòtic civil. La casa dels caps o Maison des Têtes de la família Burger es va construir a finals del segle XVI amb un renaixement manierista característic de l'àrea del Rin, amb la seua façana escalonada i els cent sis mascarons que donen nom a l'edifici. 

De Colmar era oriünd l'escultor Auguste Bartholdi famós per ser l'autor de l'estàtua de la Llibertat de Nova York.