VISITANT ALSÀCIA (VII) FRIBURG

 Friburg o Friburg de Brisgòvia, per a diferenciar-la d'altres, és una ciutat del sud-oest d'Alemanya que s'ubica en l'estat de Baden-Württemberg, no gaire lluny de les fronteres amb França i Suïssa i als peus del Schwarzwald o Selva Negra. Esta "selva" és una serralada coberta per pins i avets que li confereixen una tonalitat fosca. Quan s'enfonsa la falla del riu Rin donà com a resultat dues serralades paral·leles, la serralada dels Vosges a ponent i la Selva Negra a llevant, i el graben o plana d'Alsàcia al mig. 

La ciutat s'ubica en un congost que dibuixa el riu Dreisam, un dels molts afluents del riu Rin. Esta posició estratègica li permetia de controlar el trànsit fluvial alhora que quedava protegida pels tossals dels voltants. Amb vora dos-cents mil habitants és la quarta ciutat més poblada de l'estat federal, encara que forma una regió metropolitana, l'Oberrhein o Alt Rin, amb altres ciutats d'Alsàcia i del nord de Suïssa on viuen més de sis milions d'habitants. 

És també una de les localitats més càlides d'Alemanya amb una temperatura mitjana d'11,4 graus. Les mínimes es troben al voltant dels 1 i 6 graus mentre que les màximes oscil·len entre els 16 i 26, tot i que les onades de calor d'enguany han fet pujar els termòmetres tranquil·lament fins als 40 graus. Hi ha més de 1740 hores de sol a l'any, la ciutat alemanya amb més hores de sol (encara que prou arrere si ho comparem amb les 2700 que té València), per això s'ha apostat molt per l'energia solar. Pel que fa a les precipitacions, són abundants, ja que hi plouen vora nou-cents mil·límetres anuals, concentrant-se la major part entre la primavera i la tardor. Les seues característiques climàtiques converteixen Friburg en una de les principals zones viticultores d'Alemanya.

A fi d'aprofitar la seua ubicació estratègica, la ciutat es va fundar l'any 1120 i el seu nom prové de la seua condició de ciutat lliure amb privilegis per a celebrar mercat i llavors la seua economia girava al voltant de l'exportació de fusta, argent i llana. Gràcies al riu la comunicació entre el nord d'Itàlia i Anglaterra era senzilla.

L'any 1200 s'inicia la construcció de la catedral seguint els patrons de l'estil gòtic. Com a característiques principals destaca la torre central que serveix d'entrada, element propi del gòtic alemany. Esta torre actua també com a petit porxe i ha permés protegir la policromia de la portalada. A l'interior trobem un edifici del tipus hallenkirche o planta de saló, amb un creuer poc marcat en planta i tres naus de dimensions semblants. 

La seua ubicació cèntrica es convertí en un problema a partir del segle XIII i en entrar dins de l'òrbita de la casa Habsburg. Llavors Friburg s'ha vist assetjada i atacada no poques voltes per l'exèrcit de França, especialment durant la Guerra dels Trenta Anys i després durant la guerra de Successió Espanyola quan les tropes borbòniques l'ocuparen durant gairebé cinquanta anys. Els temps moderns no foren més benignes: guerres contra la Convenció francesa, guerres napoleòniques i dues guerres mundials, qualsevol conflicte entre França i Àustria/Alemanya deixava Friburg en una situació precària. 

Però en Friburg també ha tingut un paper destacat la universitat, fundada l'any 1457,  és una de les més antigues de l'actual Alemanya. Erasme de Rotterdam hi visqué entre 1529 i 1536 fugint de la Reforma protestant en Basilea, tot i que es queixava que la ciutat era molt avorrida i que pagava un lloguer massa alt, la ciutat es vanta de la seua presència. A partir dels anys seixanta i dins del moviment estudiantil de maig del 1968, la institució fou l'epicentre d'un moviment ecologista mobilitzat en contra de la construcció d'una central nuclear i això ha permés que el partit dels Verds haja tingut un paper preponderant en el govern de la ciutat, no en va Friburg és coneguda com la capital ecologista d'Alemanya.

Un element molt característic de la ciutat és la xarxa de canals o Bächle que la recorre i que els ciutadans utilitzen en estiu per a refrescar-se. En realitat no són exclusius de la ciutat, ací mateix molts pobles tenien séquies que permetien aprofitar l'aigua per a usos industrials, alimentar el ramat o netejar els carrers, sols que molts acabaren per soterrar-los i Friburg els convertí en una icona.