Entrades

DE REFORMES

La modernor consisteix a què les decisions que prenen uns desconeguts tinguen conseqüències sobre la teua vida. En el treball vam rebre fa unes setmanes la visita del director europeu, un canadenc que viu a Alemanya però que no sap parlar alemany perquè you know , si parles anglès...Però aquí no hem vingut a parlar de supremacisme cultural. No encara. El resultat de la visita han sigut canvis i no m'agraden els canvis i menys la gent que promou canvis. A més de redissenyar tota la tenda, ens va ensenyar a vendre a l'estil americà i va ser tal com s'expressen als docurealities de la tele. Afortunadament tan prompte com se'n va anar, el cap ens va ordenar oblidar tot el mètode americà, perquè estem en Europa i aquí eixes coses no funcionen , va afegir- Li va faltar clavar amb fúria una bosseta de te dins l'aigua i fer un glop ferm però delicat, expressant-se amb un to, com si fóra el mateix Jordi el tirà, comunicant-se a través dels segles i ressentit encara amb Wash...

BUSCANT EL TEMPS PERDUT

Sabeu per què els nostres dies es divideixen en 24 hores i no en 72? Sembla que així ho establiren els egipcis i els sumeris (oh no, una altra història de sumeris no, per favor). En l'antigor se n'adonaren, que 24 hores era el temps que tardava el Sol a abandonar la morada dels déus Ctònics, recórrer la volta del cel i tornar a amagar-se en les profunditats de la Terra. Segles i actes de fe més tard, es descobrí que era la Terra que tardava 24 hores a fer una volta sobre si mateixa. Però la resposta continua en l'aire, per què 24 i no 72? Hagueren pogut dividir el dia en 48 hores de 30 minuts cadascuna o en 12 hores de 120 minuts. La raó d'haver escollit el 24 és perquè antigament es comptava amb les falanges de la mà, dotze en total, fent servir el polze com a indicador i no amb els dits, com fem nosaltres. D'aquesta manera el dia quedà dividit en 12 hores de sol i 12 de nit. És cert que això es correspon a l'equador i que a mesura que ens hi allunyem, la dife...

ALGUNES IDEES SOBRE EL TURISME DE QUALITAT

El twitter , a banda de per a fer bromes sobre Manuela Carmena ( no te lo perdonaré jamaaas ) o per a comentar séries, també serveix com a ferramenta de debat i intercanvi d'idees des de la distància, una mena de fòrum obert del qual es poden extraure interessants conclusions. És com la barra de bar del segle XXI, sense l'olor de fregitorio ni els caps de porc senglar sobre les parets. L'altre dia, parlant sobre la diferència entre turisme i el turisme de qualitat van sorgir interessants reflexions sobre què enteníem per eixa nova concepció del turisme que sembla ha de traure'ns del clot. Ja avance que per a mi turisme de qualitat no és sinònim de car o d'elitista, malgrat que aquesta idea sembla estar molt estesa. Per exemple, en este editorial del Periòdic d'Eivissa queden patents la visió que molts entenen per turisme de qualitat: turisme classista i de preus desorbitats, enfocat a les elits socials de les noves economies emergents. http://periodicode...

PER QUÈ DIUEN TURISME DE QUALITAT...?

Quan a principis del segle XX començà la crisi de la producció pansera a la Marina Alta, conreu que havia sigut el predominant i en condicions molt properes al monoconreu a molts pobles, alguns terratinents optaren per arrancar els ceps i plantar tarongers, producció que estava en auge. Això fou sobretot en la zona nord de la comarca, més rica en aigua. D'altres intentaren bastir una indústria que no acabà d'enlairar-se per la manca de suport i unes comunicacions secularment deficitàries. Això va ser majoritàriament a la faixa de segona línia litoral, la que travessa la carretera nacional. Un tercer grup insistí en el conreu de la pansa, esperant un reviscolament miraculós que tornés per art de màgia els bons anys. Els persistents foren gairebé els pobles de costa i sud de la comarca, més dependents d'una agricultura de secà. A aquest tercer grup li quedava al  davant algunes dècades d'emigració i subdesenvolupament econòmic fins que arribà un altre milacre econòmic, e...

ELS DE DALT I ELS DE BAIX

Vaig començar a veure Downton Abbey en versió original perquè volia ser un hyspters d'eixos pretenia millorar l'anglés, sobre tot la comprensió oral,  encara que ben prompte em vaig adonar que l'anglés d'una família aristocràtica de l'època eduardiana no anava a ser-me útil, a no ser que tornara a viatjar en el temps. Però tot indica que és molt difícil caure dues vegades en la mateixa època en els viatges intertemporals. Tanmateix em van enganxar l'ambientació, els diàlegs, les actuacions. Downton  podria ser una telenovel·la a l'anglesa però no ho és en el sentit meridional. És cert que hi ha plantacions, morts dramàtiques, accidents, lluita de classes. Però tot amb mesura i flema britànica i sense gent sobre actuada ni pauses dramàtiques ni abús del zoom. En principi la història girava al voltant de la manca d'un hereu mascle per al títol de comte de Grantham i totes les seues terres juntament amb la gran casa abadia en Yorkshire. L'actual ...

LA LLAMPUGA III

A mitjans dels 90, en plena borratxera post guerra freda i monyos cardats,  Tony Blair ens anunciava o tal vegada ens amenaçava, que volia que tots fórem classe mitjana. Això de la classe treballadora estava demodé . De sobte la Guerra Freda no havia estat un enfrontament de dues potències, sinó que havia sigut una lluita de classes interplanetària de la qual pocs se n'havien assabentat i en l'hora d'aclarir comptes, les classes baixes havien perdut. Així, els anys 90 foren l'inici de la deriva del socialisme europeu cap a postures més conservadores, light, però conservadores al cap i a la fi. El corder místic sacrificat per tal que tots entrarem a l'ascensor que havia de dur-nos a la classe mitjana. Signarem el contracte d'eixa conversió paulina sense llegir la lletra menuda, com ho fem sempre. Com anava a ser eixa conversió?  L'assoliríem mitjançant l'increment del poder adquisitiu de la classe treballadora? O es tractaria millor d'una conversió ...

PER A REFLEXIONAR (VI)

La Catedral (1903) no és de les millors obres que pugues llegir sobre Blasco Ibáñez. Hi són presents la pobresa dramàtica, el costumisme i la crítica a l'església, tan característiques de les seues novel·les i tampoc falta la mort d'un personatge principal, un altre element notori de Blasco Ibáñez. Però serà que en aquesta es va allunyar del seu escenari natural, València o que és un manifest de 300 pàgines sobre la seua visió de la societat, és una novel·la no molt recordada. Tanmateix hi ha frases que apareixen en moments precisos de la teua vida i que per això es destaquen com una bengala en una negra nit. " Després d'un llarg silenci, Gabriel va parlar amb dolçor, en vista del gest irònic i quasi agressiu del cadet. A vosté li fereixen indubtablement les meues afirmacions. Crega vosté que ho sent, ja que no m'agrada ferir les sensibilitats de ningú, i més aquelles que formen l'ideal de la nostra vida. Però la veritat és la veritat. A vosté no li impo...