Cròniques belgues, dia 2: BRUSSEL·LES, LA CAPITAL D'EUROPA.

Al dia següent marxarem de Wolue-Saint Pierre cap al centre de Brussel·les, desitjosos de recórrer els carrers, de sentir l'ambient urbà, de barrejar-se amb la gent, d'escoltar el soroll. Arribarem a la Ciutat Baixa, el casc antic i com que era diumenge vam tindre la sort de poder estacionar just davant la catedral. L'edifici consagrat als patrons de la ciutat, Sant Miquel i Santa Gúdula és majoritàriament d'estil gòtic. Molt esvelt, les seues torres busquen tocar el cel, arribar al sol, gratar els núvols. Al seu interior, feixos de llum entren a traves de les vitralls de distints colors produint un efecte màgic i provocant una sensació de sentir-se petit, molt petit.

A les mateixes entranyes de l'església es poden observar les restes del primigeni edifici, la catedral romànica construïda a primeries del segle XIIIè. Baixant la gran escalinata de l'exterior es pot observar a mà esquerra un modern edifici d'oficines que entre divertit i descarat intenta imitar la seua altiva veïna copiant les arquivoltes, els pinacles i els arcbotants, com si es tractara de l'entremaliat reflex d'un espill.

Sortint de l'escalinata i travessant la plaça dels seus peus, s'arriba a la Gallerie St.Hubert, un centre comercial obert, cobert amb uns cristalls que protegeixen els compradors de la inconstant climatologia belga. Les botigues es distribueixen al llarg de la Galeria del Rei i la de la Reina, a través dels aparadors poden ser observats quantitat de dolços, pastissos i xocolates, això si, a preus prohibitius.

A través de petits carrerons d'ambient romàntic s'arriba al cor de la ciutat, la Grand Place. Situar-se al bell mig i fer una volta contemplant les façanes dels edificis que la conformen es traslladar-se en el temps fins a l'època del barroc. L'Hôtel de la Ville amb el seu campanar s'erigeix orgullós sobre la resta d'edificis, cases gremials on es reunien els distints oficis de la ciutat: ballesters, barquers, drapaires, carnissers. Cada façana competix amb la del costat en la profusió d'elements ornamentals, recarregats, típicament barrocs. Però sobre tot destaca la casa dels sucrers i pastissers un dels gremis més ric de la ciutat. També hi podem trobar plaques que assenyalen la presència d'il·lustres veïns com Karl Marx o Victor Hugo.

Continuant per l'esquerra de l'Hôtel, arribem al símbol de Brussel·les, el Manneken Pis el qual, tal i com adverteix tot el que ha anat, és minúscul. Després de la foto de rigor vam decidir fer la primera parada per llevar-nos un poc del fred criminal que ens venia al darrere durant tot el matí. Demanarem una petita selecció de cerveses belgues, des de la cervesa feta amb cireres a d'altra més negra.

Passejant pels carrers es poden observar façanes pintades amb distints personatges de còmics belgues, no debades el país és el bressol de personatges com Tintin, els Barrufets o Lucky Luke. També veiérem l'estàtua de Madame Chapeau, un reconegut actor de teatre. I arribarem per fi a un estaminet, la típica cafeteria belga on es reuneix la gent per conversar, passar la vesprada o conspirar contra el règim. Allà prenguérem una altra cervesa casolana, molt dolça.


Com que els belgues dinen en jorn, entre les 12 i la 13:30, decidirem buscar un lloc per dinar i acabarem en el restaurant de l'Old England. L'edifici és una antiga botiga anglesa de roba construït a principis de segle en estil art-nouveau. Allà resideix també el MIM (Museu dels Instruments Musicals). El restaurant s'ubica a l'última planta i des de la seua terrassa es pot contemplar tota Brussel·les.


Després de dinar anàrem al Museu d'Art Antic puix els nostres hostes volíem ensenyar-nos els quadres que havia donat la seua família. També hi havien algunes conegudes obres de Rubens, però malauradament el dia s'acurtava i anàrem al barri del Sablon. Antigament s'hi trobava el port de la ciutat però hui en dia és més conegut per ser el barri dels antiquaris. Entrarem a l'església gòtica de Notre Dame du Sablon i després passejarem per un parc pròxim on es trobem les estàtues dels comtes d'Egmont i de Horn, assassinats pel duc d'Alba i dos dels pares del país. Més endavant s'hi troba el Palau Reial i el Parlament Belga separats ambdós per un gran parc però front a front, mirant-se contínuament.


Finalment anarem a l'església de Saint Jacques de confessió protestant i d'estil neoclàssic. I com que el dia ja no donava per a més, agafarem el cotxe i ens dirigirem cap a Kruishoutem, al bell mig de la campanya flamenca i on passaríem la resta de nits.