DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

Tenir interrogants i no saber respondre’ls o molt pitjor, ni tan sòls tenir interrogants dels quals obtenir respostes. No saber com avançar en el camí. Rebutjar la ruta escollida però ser incapaç de trobar-ne una d’alternativa. La vida pot quedar reduïda a un impasse , a un lent esdevenir de dies, hores, minuts, buits i que no condueixen a cap lloc, que s’esgolen en les profunditats de l’abisme, d’un abisme que s’obri sota els peus, d’uns peus que no saben en quina direcció continuar la marxa. Una vida d’anhels i desitjos canviants, a la recerca de definicions amb la certesa que la vida no és cap diccionari. Continuar per la inèrcia de la rutina, de la successió de moments que són iguals que els d’ahir i iguals com els de demà. Sentir la pèrdua del temps i al mateix temps sentir la necessitat del temps perdut. No hi ha un mapa per a aquest camí ni una brúixola que marque cap direcció, solament l’instint per guiar-se en la penombra, a pals de cec i estavellar-se una i una altra vegada c...

Algunes sentències de Thoreau, pare de l'anarquisme moderat i la resistència pacífica que conviden a la reflexió. Si un home passeja pel bosc per plaer tots els dies, corre el perill de que el prenguen per un gandul, però si dedica el dia sencer a especular talant boscos i deixant la terra àrida abans d'hora, se l'estima com un ciutadà treballador i emprenedor. Accepte de tot cor la màxima: el millor govern és el que menys governa" i m'agradaria veure-ho en la pràctica d'un mode més ràpid i sistemàtic. Però al complir-la resulta, i així també ho crec, que "el millor govern és el que no governa en absolut"; i quan els homes estiguen preparats per a ell, eixe serà el tipus de govern que tindran. Un govern és en el millor dels casos, un mal recurs, però la majoria dels governs són a sovint, i tots en certa mesura, un inconvenient. Les objeccions que se li posen a un exèrcit permanent [...] poden imputar-se també al govern com a institució. [...] El go...

L’ésser humà per comprendre el món que l’envolta necessita comparar tot allò que observa amb les experiències prèvies, a fi de tindre una sòlida bastida sobre la qual edificar el seu coneixement. Sobre el que he llegit de la qüestió egípcia he vist molts que s'encaboten per establir paral·lelismes entre el que està ocorrent a l'Egipte amb la revolució iraniana del 1979, amb la finalitat d'alertar-nos a tots sobre l'adveniment d'una nova república islàmica. No ho compartisc ni tampoc n'estic convençut. Vejam, fem un poc d’història. A finals dels 70 Pèrsia era un dels principals aliats del bloc capitalista en la inestable Àsia Central. Aquesta relació venia d’antic, ja en l’època de l’imperialisme havia sigut el tap de les apetències expansionistes dels britànics pel sud i els russos pel nord. Ara, en eixe moment, a banda de ser un dels principals productors de petroli, també era la frontera sud de la URSS (car no existien ni els països caucàsics ni els Tans). H...

La història és plena d'estereotips però també és ben cert que existeixen molts prejudicis sobre la història. Aquí m'agradaria exposar-ne alguns, dels més freqüents i que entre altres creen aversió cap a aquesta ciència. Moltes vegades la història és vista pels estudiants com a quelcom d'avorrit, perquè a ningú deixa indiferent. O l'estimes o l'odies. Per això als que no els agrada quan els dius que has estudiat et miren amb cara d'aversió o de mal de renyons seguit de reaccions del tipus: i això per a que serveix?  o d'això en que pots treballar? Però de totes, totes, la meua preferida va ser una que s'acompanyava d'una cara de repugnància: ¿eso se estudia? . M'agrada perquè resumeix molts d'aquests estereotips. Anem allà, doncs: 1. La història és un conjunt de fets. La història simplement ha sigut, és i serà sempre igual, tant per a nosaltres com per als egipcis o per als japonesos. Clar, va baixar Moisès de la muntanya i juntament amb les...