SOBRE ELS ESTEREOTIPS DE LA HISTÒRIA.


La història és plena d'estereotips però també és ben cert que existeixen molts prejudicis sobre la història. Aquí m'agradaria exposar-ne alguns, dels més freqüents i que entre altres creen aversió cap a aquesta ciència. Moltes vegades la història és vista pels estudiants com a quelcom d'avorrit, perquè a ningú deixa indiferent. O l'estimes o l'odies. Per això als que no els agrada quan els dius que has estudiat et miren amb cara d'aversió o de mal de renyons seguit de reaccions del tipus: i això per a que serveix? o d'això en que pots treballar? Però de totes, totes, la meua preferida va ser una que s'acompanyava d'una cara de repugnància: ¿eso se estudia?. M'agrada perquè resumeix molts d'aquests estereotips. Anem allà, doncs:

1. La història és un conjunt de fets. La història simplement ha sigut, és i serà sempre igual, tant per a nosaltres com per als egipcis o per als japonesos. Clar, va baixar Moisès de la muntanya i juntament amb les taules de la llei, duia un llibrot on es recopilava tota la història universal. Doncs, no, la història és una construcció i la construeixen els historiadors, per a això aprofitem.

2. La història es limita en exposar els fets del passat. Però si això fora així seria una disciplina inútil, a no ser que busquem una explicació a eixos fets. Això també ho fem els historiadors, i això ens ensenyen a fer en la facultat.

3. És una disciplina memorística. Un altre estereotip. Crec que poques dates he memoritzat en la carrera. És millor entendre les idees que memoritzar-les. Això no lleva de trobar-se al típic professor cabró que en un examen et pregunta el grau d'inclinació exacte que adopta el riu Nil en la seua desembocadura.

4. És una crònica de rics i poderosos. És en part cert, fins al segle XIX era així fins que aparegueren els historiadors marxistes, estructuralistes, dels Annals i molts més que baixaren la història dels pedestals i feren una història de les nacions i les societats. Per què la vida i miracles de Juli Cèsar o Jaume I, em remet al segon punt, és una cosa inútil si no serveixen per explicar res.

5. És un record mort del passat, sense cap utilitat. Aquesta afirmació és el resultat dels punts primer, segon, tercer, quart...

6. La història no és una ciència. Si, si que ho és, però els historiadors no duem bata ni diseccionem animals. Aquí hi ha que revisar el concepte de ciència. Això no vol dir que es puga aplicar el mètode científic al 100%, s'ha d'adaptar a una disciplina subjectiva (és a dir que el subjecte i l'objecte d'estudi són el mateix) com la resta de ciències socials i humanístiques.

7. hi ha una relació directa entre causa i efecte. Així per a buscar la causa d'un esdeveniment històric has de buscar tot el que ha passat immediatament abans. Aquesta afirmació podria donar-se en alguns fets històrics, però qualsevol fet històric no té una única i immediata causa, es compon d'una sèrie de fets estructurals i conjunturals previs.

8. Desenvolupament històric és el mateix que desenvolupament cronològic, les societats canvien pel simple pas del temps. Pot ser en una societat de paramecis les coses es donen d'aquesta manera, però no en les societats humanes. Les societats canvien per l'acció dels individus que la composen portats per la necessitat de canviar.

9. És el mateix el fet històric i l'evidència, narració i font històrica. El fet és el succés objectiu, mentre que l'evidència és la construcció de l'historiador que fa servir per analitzar la història. La font històrica és el canal pel quan ens arriba i es tractada seguint un mètode reglat, no al lliure albir de l'historiador (dels bons historiadors, altres com César Vidal o Pio Moa ja sabem com treballen).

10. Per a estudiar història és necessari tenir una gran memòria i molta voluntat per estudiar. Però açò no serveix de res si el que estudia història no té capacitat per resoldre problemes o raonar críticament.

Clar, tots aquests prejudicis són producte d'anys de positivisme i un ensenyament escolar que contemplava la història com una successió de les grans gestes del passat, en tot cas la història servia per a fer narracions boniques que els xiquets havien de copiar en les llibretes a fi de millorar la cal·ligrafia i l'expressió escrita.




Font: Pilar Maestro, Propuesta de proyecto curricular para un primer ciclo de enseñanza secundaria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL