FANTASMES A EDIMBURG

Desembre de 1996. És una nit plujosa en la ciutat d'Edimburg. Llamps i trons trenquen la tranquil·litat de l'Auld Reekie. És una nit per quedar-se en casa, amb una tassa de xocolate i el vell tocadiscos sonant. Això si tens casa, clar. Un pobre vagabund, dels tants que poblen la ciutat, corre desesperat buscant un refugi. Després d'una cerca infructuosa, un llamp il·lumina davant d'ell una placa: Greyfriars Kirkyard. Sense pensar-s'ho dues vegades s'endinsa en el vell cementeri dels franciscans. L'església està tancada com de normal, així que corre fins a un antic mausoleu, el Mausoleu Negre. Bingo! La porta està oberta. Allà podrà passar la nit i apurar la seua botella de whisky, pensa el pobre desgraciat. De sobte el sòl s'obre sota els seus peus i cau damunt d'una tomba segellada des d'antic. Pot sentir una estranya presència, intenta fugir però algú o alguna cosa li ho impedeix. Aconsegueix safar-se i escapar d'aquella trampa, amb el cos ple de blaus, arraps i talls. Tanmateix la porta ha quedat oberta, el vell McKenzie ha despertat.

Qui és McKenzie? Bé, per descobrir-ho hem d'agafar les nostres màquines del temps, o en el seu defecte una cadira de platja amb un para-sol i un rellotge lligats. Viatgem arrere fins al segle XVII. Ah, el Barroc!, Rubens, Caravaggio, Bach, el rei Sol. Europa sencera és una obra de teatre a la recerca d'allò que és el surrealisme. Els conflictes religiosos per fi han quedat enrere. Tots? No, en un petit regne de la perifèria europea a penes acaben d'escomençar.

Previously en el segle XVI a les illes britàniques, Enric VIII es va separar de l'església de Roma i va crear la seua pròpia religió amb casinos i meretrius, en la qual ell era el cap. En Escòcia, un senyor anomenat John Knox va implantar el presbiterianisme, una vessant del calvinisme ginebrí. Isabel Tudor va morir sense descendència i va deixar el tron al seu nebot, Jacob Estuard rei d'Escòcia, Anglaterra i Escòcia quedaven unides sota una mateixa monarquia.

Carles I, fill del rei Jacob, va intentar expandir l'anglicanisme per Escòcia, ja que estava interessat sobretot a tirar-li mà al patrimoni eclesiàstic. Mitjançant amenaces i suborns s'havia fet amb el suport dels arquebisbes escots. La situació despertà el recel de la població, temerosa de veure's absorbida pels anglesos i perdre la seua autonomia. Cal dir que el presbiterianisme pressuposa la desaparició de la figura de l'arquebisbe o del bisbe, tanmateix s'havia tolerat el manteniment d'aquesta figura. Llavors aquest apropament dels prelats al rei els deixava a tots en la corda fluixa.

El 23 de juliol de 1637 l'arquebisbe d'Edimburg es disposava a fer missa en la catedral de Sant Gil. El rei havia fet distribuir una nova sèrie de missals concordes amb el ritu anglicà i aquell dia anava a ser el primer en què es fera lectura pública. De sobte, una jove Jenny Geddes prengué el seu catre i li'l llançà a l'arquebisbe al cap. Com si fóra un senyal convingut, tots els assistents començaren a llançar cadires, bíblies, canelobres i tot el que se'ls posava a la vista, contra els rectors. L'avalot s'escampà pels carrers de la ciutat i ben prompte ja arribava a tots els racons del regne, iniciant-se així la Guerra Civil Escocesa.

El 28 de febrer de 1638 una sèrie de prohoms del regne es reuniren a l'església de l'antic convent dels franciscans, per signar el Compromís o Covenant, pel qual es comprometien a mantindre el presbiterianisme com a única religió d'Escòcia i a eradicar del regne qualsevol ritual supersticiós o papista que s'intentara imposar des de l'exterior. Més aviat fou una reedició d'un pacte similar, signat al mateix lloc, a finals del segle XVI, però en tot cas és considerat com l'acta d'independència d'Escòcia. Els signants del Covenant o covenanters anaren parròquia per parròquia fent signar el pacte i expulsant els rectors anglicans de les esglésies.

La guerra civil escocesa coincideix en el temps amb sendes guerres civils a Irlanda i Anglaterra. El 1649 el rei Carles I fou decapitat pel Parlament de Londres per intentar implantar una monarquia absoluta. El rei degué pensar: "els Parlaments estaven bé en l'Edat Mitjana, però els nous temps exigeixen reis absoluts amb perruca i sabates de tacó". Un rei era decapitat i no passava res, 150 anys havien de repetir els francesos la gesta i tot el continent s'escandalitzà. Definitivament a ningú li cauen bé els francesos. El cas és que el fill de Carles, el príncep Carles havia de succeir son pare, però el poder l'havia pres un general anomenat Oliver Cromwell. El rei fou exiliat a França i als Països Baixos i Anglaterra esdevingué durant nou anys una república. Cromwell fou una mena de Napoleó del Barroc i ben prompte les seues reformes escarotaren la noblesa, la qual dugué al jove rei de nou a l'illa.

Carles II havia aprés massa coses a Versalles i va decidir posar ordre en els seus dominis. I per posar ordre volia dir matar a tots els que s'oposaren. En Escòcia confià la missió a un jove advocat i membre del Parlament George McKenzie. Aquest inicià una repressió brutal contra els covenanters, als quals tancà en una presó improvisada al costat de l'església dels franciscans. Les cel·les de Greyfriars no eren del tot convencionals, ja que no tenien sostre, de manera que els presos quedaven completament exposats a la meteorologia, que en Escòcia no és precisament sol i brises marines. McKenzie passà a la posteritat per ser un sanguinari i sàdic, conegut pel malnom de Bloody o Bluidy.

L'advocat havia recorregut el món documentant-se sobre diferents pràctiques de tortura que després aplicaria sobre els covenanters. Els presos eren alimentats pobrament, eren maltractats salvatgement i mutilats. Quan plovia, els presos eren obligats a col·locar-se cap per avall fins a ofegar-se amb els bassals fets per l'aigua en la terra. Assajà també amb la tortura psicològica. Cada vegada que s'escoltava un pres parlar, un pres a l'atzar era executat. Una ruleta russa macabra que minà qualsevol voluntat.

El 1685 va morir el rei Carles II sense descendència i el succeí el seu germà Jaume II. El nou rei, a banda de continuar amb la política absolutista, es convertí al catolicisme. I per a este viatge, tant d'equipatge? Degueren pensar els seus súbdits, aleshores van decidir que ja havien tingut prou de la casa Estuard. El 1688 esclatà la revolució Gloriosa i el rei fou expulsat del tron. La Corona fou entregada a la filla del rei, Maria i al seu espòs Guillem d'Orange, ambdós protestants. McKenzie morí el 1691 i fou soterrat en el cementeri de Greyfriars i fou soterrat en un mausoleu familiar, conegut com a Mausoleu Negre.

Tornant al segle XXI, una nit de l'any 2003, el guàrdia de seguretat de Greyfriars troba dos xiquets en l'antiga presó dels Covenants. Ambdós es troben en un evident estat de xoc, amb el cos plé d'arraps i blaus. Al seu costat hi ha la calavera momificada de George McKenzie. Els dos xiquets havien violat la tomba de l'advocat i havien estat jugant amb el seu cadàver. El fantasma va decidir venjar-se. Fou l'últim esdeveniment d'una llarga llista de fets paranormals, sorolls, visions i atacs físics. Des d'aquell dia l'Ajuntament d'Edimburg va decidir tancar el Mausoleu Negre i la Presó dels Covenanters. Però, poden unes portes detindre un esperit malèfic? McKenzie solament aconseguí empresonar 400 dels 1200 covenanters, diuen que cada nit ix de la seua tomba per buscar els seus descendents i castigar-los. Bé, això m'ho acabe d'inventar, però a què queda bonic?


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL