APRENDRE ÀRAB DES DE CASA (V) AIGUA

Els mots de hui estan relacionats amb l’agricultura, camp semàntic en què els manlleus lèxics foren molt importants atés la gran aportació de la civilització islàmica al desenvolupament de l’agricultura de regadiu i la quantitat de productes que portaren des de Pèrsia, Índia o la Xina.

Séquia: segons el diccionari de l’AVL, és un canal excavat en terra pel qual es condueix l’aigua d’un riu o d’un torrent per a regar camps. El sequiol és un canal secundari, per a poder fer ús de la séquia calia pagar el sequiatge i el que s’encarregava de controlar el bon funcionament de la séquia era el sequier. Prové de l’àrab ساقية (saqiya) derivat de سَقَى saqa, regar. En àrab egipci saqiya té el mateix significat que per a nosaltres nòria i sénia, una roda hidràulica que permet recollir aigua i regar amb ella els camps, per tant saqiya amb el sentit que li donem nosaltres és una forma dialectal de l'àrab andalusí encara que en Sicília trobarem l’equivalent que és la saia.

Séquia de Quart de les Valls, de la web http://fontdequart.com/sequies/

Una saqiya egípcia

Una saia siciliana de la web http://www.classicoscaduto.it/helianthus2mod5/liceo/irrigazione.htm

Sénia: enginy de dues rodes engranades que, per mitjà de recipients, també anomenats cadufs, eleva l’aigua dels pous o de les séquies, tot i fent servir la tracció animal. De l’àrab hispànic سَانِيَة saniya, relacionat amb elevar. En sicilià també existeix el mot senia o sinia i el moto siniare, fer una faena pesada. 

Restes d'una sénia a l'Ènova, de la web http://www.lenova.es/page/senia-paretestes

Una senia siciliana a Vittoria amb la gebbia o pou i un aqüeducte

Nora: mateix significat que sénia i ha caigut en desús, llevat de la variant nòria, encara que s'observen diferències entre una nora i una sénia.  De l’àrab  نَاعُورَة‎ na’ura i aquest manllevat a l’arameu   ܢܥܘܪܐ‎ na’ora. En arameu ve del verb rugir, gemecar i per extensió,  a aquest enginy pel soroll que produirien en rodar. Les nores de la ciutat d’Hama a la vora del riu Orontes en Síria són les més impressionants que es conserven i tenen vora mil cinc-cents anys. A Xàtiva la pedania d’Annauir du el nom plural de nores, per les nores que hi hauria a la vora del riu Canyoles i que entre d’altres, servien a les famoses fàbriques de paper de Xàtiva. També en Xàbia tenim la séquia de la Nòria que caldria esbrinar si eixe és el nom que ha tingut tradicionalment. Les nores de Xàbia ajudaven a regar i controlar el nivell d’aigua del Saladar. De fet a Xàbia coexisteix el nom Séquia de la Nòria amb el topònim Senioles.

Les nòries de Hama a Síria

Caduf o catúfol: recipient ceràmic que es col·loca en la sénia per a recollir l’aigua. De l’àrab قادوس qadus del mateix significat i aquest del grec κάδος poal, tot i que l’origen del mot grec el volen veure en l’arameu o en l’acadià, relacionat amb la viticultura importada des del Pròxim Orient de manera que tornem a l’àmbit semític. Curiosament sembla que de l’equivalent portugués de caduf, alcatruz, se’n deriva el nom de l’ocell alcatraz/albatros un tipus de pelicà, per la forma del seu bec.

Caduf  de la Web del Museu de Ceràmica de l'Alcora
web http://www.museulalcora.es/72305_va/Caduf/

Assut: mur per a contindre l’aigua i fer-ne ús en l’agricultura o la indústria. De l’arab سد sad, barrera, mur amb l’article fossilitzat, que per ser la lletra sin una lletra solar, duplica el seu so: al-sud> as-sud. Derivat de سَدَّ sadda, obstruir, tancar. Paraula que hem mantingut amb l’article: as-sad però també existeix çut, forma antiga. En deriva el topònim Burjassot o Torre de l’assut. A Manises encara es poden veure alguns assuts com el de la séquia de Montcada, el de la de Mislata, el de la de Tormos, el de la séquia de Quart i el de la de Mestalla, a Quart de Poblet el de la séquia de Favara i el de la de Rascanya, quasi tots d’època medieval.

Assut d'Antella, en al Séquia Reial del Xúquer, del Diari la Veu.

*L’arameu és una llengua semítica, és a dir emparentada amb d’altres com l’àrab i l’hebreu, parlada sobretot a Síria. En l’antiguitat fou una de les llengües més parlades del Pròxim Orient. Hom pensa que l’arameu era la llengua materna de Jesucrist.