A BACS AMB LA MOTIVACIÓ

 Hem tingut avaluació de Batxillerat i en els resultats s'ha vist la mà de la COVID i les mesures populistes adoptades pel ministeri d'educació per a amagar el fet que durant la pandèmia es van vore impotents i ineficaços per a gestionar l'educació. Però no tot és atribuïble al confinament, en segon també regloten totes aquelles mancances que s'han arrossegat i els hàbits d'estudi mal adquirits. 

Aquests resultats sempre són personals i cercar sempre elements externs per a justificar-se és una manera de tirar balons fora, però al mateix temps un dels factors que no es tenen gaire en compte és l'ambient domèstic de l'estudiant. Els papers juguen un rol determinant en l'educació dels fills i cada volta que els pares menystenen la tasca docent davant dels fills, que justifiquen els mals resultats o que els forcen a estudiar allò que no volen, contribueixen al fracàs. 

Tanmateix pareix que el principal actor en l'èxit acadèmic és la motivació del professor, això basat en cap estudi per cert, però és el discurs dominant entre un sector de la població partidari de solucions senzilles a problemes complexos. Es pot sentir en el carrer, en el cercle d'amics o en els mitjans de comunicació. Sense anar més lluny, l'altre dia a la televisió pública feien un col·loqui sobre l'ensenyament i hi dugueren una d'aquelles tertulianes feixistes que apareixen a tota hora. Ella assegurava que els professors espanyols són dels millors pagats de tota l'OCDE com dient que ja ho tenen bé. El salari d'un professor dona per a estalviar un poc després de pagar totes les despeses fixes i així i tot és menor al salari de qualsevol funcionari de la mateixa categoria laboral però la trampa està a fer comparacions malvades perquè la població crega que cobren massa.

I respecte a la motivació també em fa feredat com va calant eixe discurs neoliberal basat en l'entrega del treballador a canvi la satisfacció personal, de l'esforç no retribuït i de què està malament exigir drets. Per què, quan hom treballa en allò que li agrada, què més hi fa el salari o les condicions? No? Un treballador motivat no cal que treballe per un salari digne perquè fa el que li agrada.

Per l'altra banda l'altre dia vaig sentir i em va enfadar prou, que un professor que es queixa per haver d'anar a treballar és un mal professional i no hauria d'estar treballant-hi si no li agrada. Es podria dir el mateix quan un treballador de supermercat es queixe de cobrar una misèria? Llavors que se'n cerque un altre, no? I un autònom? Si li pareix mal pagar tantes quotes, ningú no li impedeix fer-se jornaler. 

Encara més, una altra idea enverinada és que un treballador motivat no comet errades mentre que un treballador desmotivat no sap fer la seua faena. Per exemple, un arquitecte desmotivat pot fer cases que caiguen mentre que un metge motivat mai no errarà en els seus tractaments. A mi em pareix una fal·làcia. 

Mentrestant alguns treballadors s'entesten a crear categories: tu sí, tu no. I els patrons es freguen les mans perquè ens barallem pels ossos que amollen.