EL TEMPS
"No és cert que la joventut siga cada volta pitjor, és que nosaltres som cada any més vells i ells sempre es troben en el mateix rang d'edat" ara no recorde qui va dir això referit a l'alumnat i té raó. Cada curs que passa els professors envellim i els alumnes passen de curs fins a anar-se'n i entrar-ne de nous i amb cada any, ens anem allunyant de la joventut i perdent empatia.
Estes setmanes he estat pegant-li voltes a això, a l'edat i a la vellesa. Els alumnes que tinc enguany van nàixer quan ja havien desaparegut les pessetes, les Torres Bessones ja estaven en terra i no conegueren al Papa Joan Pau II, esdeveniments que a mi encara em pareixen recents. Fins i tot pensava que les eleccions nord-americanes havien sigut l'any passat, però d'eixe any passat fa quatre anys!
Jo també tinc eixe pensament i crec que el tenen tots els professors. Aquest és el drama: nosaltres cada volta ens fem més experts en la parcel·la de coneixement que exposem i els alumnes nous any rere any continuen en el mateix nivell. Certament, aço duu al perill de pensar que els continguts explicats són senzills, quan des de la ment de l’alumne és u de nou, amb la qual cosa ens aboquem a la frustració.
ResponEliminaDeixa que jo retruque amb aquesta idea: m’he adonat que després de 17 anys de docència fins i tot no puc servir els mateixos referents de l’any u a l’ençà. Quan al principi esmentava els Simpson, Lady Gaga o d’altres semblants en voga ells hi eren coneixedors; quan els dic ara em miren i em diuen que no saben qui són o que ja no miren eixes sèries.
Aquest fet enllaça amb el teu desencant de les pessetes, etc. Com a docents hem d’actualitzar-nos constantment cercant els referents que tenen presents, com quan ara em pertoca parlar de la Rosalia, del reaggeton o de qui siga moda ara. Al tall d’açò em ve al cap un piulet llegit (no recorde de qui) d’un professor universitari que es planyia que els alumnes no coneixien per exemple la pel·lícula Casablanca, els seus referents, i algú va retrucar que possiblement qui anava desfasat era eixe professor i no els alumnes.
Sí, ens fem vells i els nostres alumnes seran joves per a sempre.
https://www.youtube.com/watch?v=oNjQXmoxiQ8&list=PL7A7zoFrroUhrVfEKFCKrWpJ1YWkjeJh8&index=4&t=0s
Això, vivim en aquella pel·lícula de Bill Murray que vivia el mateix dia una i una altra vegada i el fet positiu és que aprenem la nostra matèria millor. Però alhora fa por això de vore's com una peça de museu, d'estar fora del temps.
EliminaGràcies per llegir-me.