FRENAR
De fa molts anys que visc amb una sensació de buit. Aquesta sensació es manifesta sobretot en períodes de desacceleració, així doncs coincidint amb les vacances, tot eixe frenesí dels dies previs, muta en abúlia, apatia i desencant. Em va dir que omplira el buit i ho he fet. Massa i tot i ara m'he trobat amb un excés de coses a fer. No hi ha cap contradicció, però és que he omplit el buit amb més buit i funcione amb el pilot automàtic com un vaixell a la deriva. Llig sense llegir, escric sense escriure, faig i desfaig sense ser-ne plenament conscient i així els dies i les setmanes van passant. Físicament en el present però mentalment entre el passat i el futur. I quan acabe, quan ja ha passat un temps, me n'adone, de què no he gaudit, de què m'he deixat dominar per les cabòries i llavors comença la nostàlgia, la melangia del temps perdut, dels dies que ja no tornaran perquè s'han escorregut com l'aigua entre les mans. De manera que cal frenar i dedicar el temps a fer coses no productives. Ens han criat perquè tot allò que fem haja de valdre alguna cosa. El dolce far niente ha desaparegut en el marasme capitalista i sols perviu com una delicatessen dels rics. El meu desig de Nadal és dedicar temps a no fer res, mentrestant sí que em fa un poc de por que en acabar les classes, torne el buit, però calle eixe temor amb soroll i amb el soroll no m'escolte ni sent el que vull dir.
A jo em passava també sovint això de sentir l’espiral del tràfec la quinzena abans de cada fi de trimestre i en acabar la darrera sessió d’avaluació el buit: de fet esdevenia brutal en ser l’estiu, quan tot ja havia acabat i no hi tornàvem pràcticament fins a setembre (amb la cosa d’ara dels exàmens de juliol, s’esmorteeix un poc, però es nota encara). Recorde que em fea llistes de faenes a fer per a eixos períodes: traduir açò, escriure allò, preparar matèria escolar, etc., bones intencions sempre i que unes eren acomplides i d’altres no).
ResponEliminaM’ha agradat això que has dit de “Físicament en el present però mentalment entre el passat i el futur.” Ho trobe molt bonic i m’hi sent identificat, i quan dius que “cal frenar i dedicar el temps a fer coses no productives” em ve al cap un altre aforisme del Fuster que dia “No tothom és capaç d’avorrir-se. El tedi exigeix una tècnica refinada i una predisposició personal ben particular. En essència: cal tenir molta imaginació, esgotar-la, i després sentir-ne enyorament.”
A hores d’ara, amb xiquets al món, poc temps tinc per a dedicar-me, per a dur a terme eixes faenes literàries que pretenc. Caldrà esperar uns quants anys, quan la seua autonimia siga efectiva i doncs em permeta no ser tan vigilant amb al canalla per a posar-m’hi.
https://www.youtube.com/watch?v=DnvFOaBoieE
Em consola que no em passe sols a mi i desconec si és un mal associat a la professió. A més se m'accentua perquè mai he sigut gaire sociable i la majoria d'amics que tinc viuen ben lluny, de manera que vacances i solitud solen ser dos conceptes que van de la mà.
Elimina