BON DIA, TRISTESA

 Llig Bon dia, tristesa de l'escriptora francesa Françoise Sagan (1935-2004) escrita l'any 1954 i que parla d'una jove adolescent burgesa que durant unes vacances en la Costa d'Atzur decideix destruir-li la vida a la promesa de son pare, a qui admira i enveja per igual. La novel·la va tindre en el seu temps molt de succés perquè s'abraçava a altres novel·les de paregudes com El guardià en el camp de ségol (1958), els Falsos moneders (1925) de Gide, els Indiferents (1929) de Moravia o la pel·lícula de 1955 Rebel sense causa. En totes aquestes mostres es tracta el tema de la joventut infeliç perquè s'avorreix de tindre-ho tot a l'abast, eixa malaltia típicament burgesa que d'altres mai no coneixeran.

Fa un parell de setmanes a tutoria hagueren de fer una d'eixes activitats per a aprendre a gestionar els sentiments i s'hi feien diverses preguntes. Una qüestió preguntava a l'alumne si era feliç i em va sorprendre de vore com la majoria dels alumnes, xiquets de 12-13 anys es consideraven infeliços. Així que després els vaig manar fer una redacció de 120 paraules sobre què consideraven ells que era la felicitat i per què es consideren feliços o infeliços. Desitge llegir els resultats, però m'ha vingut a la ment la novel·la de Sagan perquè veig que hi té molta relació. 

La felicitat trobe que és més una preocupació d'aquells que ja no patim per excés i de la nostra societat que viu obsessionada amb ser feliços com a mostra de succés social. Des que els il·lustrats posaren sobre la taula la felicitat com a objectiu de qualsevol organització política i social, ha planejat sobre el cap de tots i trobe també que crea més infelicitat el fet de sentir-se infeliç perquè com a subjecte social estàs fallant.

Per a mi, i crec que ja ho he dit per ací alguna volta, la felicitat no es pot conjugar en present. La felicitat són evocacions del passat que, tot fent una selecció de memòries, ens fan creure que en algun moment del passat hem sigut feliços, però ara ja no. La felicitat també és un conjunt d'aspiracions per al futur que ens imaginem i que ens diuen que ara no som feliços perquè ens falta això i allò, però que tan bon punt com ho tindrem, ho serem.