QUE VENEN LES BRUIXES

 L'historiador Jacques Barzun a la seua obra De l'alba a la decadència, cinc-cents anys de vida cultural en Occident (Del 1500 als nostres dies) es planteja el següent: per què el segle que va veure nàixer a Newton, a Descartes, a Pascal, a Kepler, a Bacon, a Leibniz, a Galileu, a Harvey..., el segle de la mal anomenada Revolució científica, també va veure els grans processos contra les bruixes a Salem, a Zugarramurdi, a Sumperk, a Osona, a Wurzburg i a Fulda, a Paisley, a Labort...?

Ell mateix conclou que, emprant a Newton "tota acció té la seua reacció equivalent". És a dir que com més lluny avancen certes dinàmiques socials i culturals, trobarem una reacció en direcció contrària. Els de les velles conviccions esdevenen més reaccionaris per por a perdre els seus privilegis tradicionals. És clar que aquell segle XVII del Barroc que de vegades queda amagat entre el prestigi del Renaixement del sis-cents i la Il·lustració del huit-cents, va ser testimoni de canvis transcendentals.

En classe quan explique el feixisme no dic sols que és un moviment totalitari que nega la democràcia i el liberalisme, que anul·la l'individu i el dilueix en una massa controlada per un dirigent i que no nega les diferències de classe sinó que les assumeix i redueix el conflicte social a què cadascú accepte el seu lloc a la societat i per tant també s'oposa a altres moviments que qüestionen aquesta desigualtat com el socialisme, el comunisme o el feminisme. Si no que també afegisc que després de la Primera Guerra Mundial, quan es reivindicava cada vegada més els drets dels obrers, de les dones i dels pobles oprimits, la crisi econòmica evidenciava que insostenible aquesta desigualtat i les seues demandes  aconseguien arribar als parlaments, les classes altes i mitjanes es van llançar en braços del feixisme com a reacció i por a perdre els seus privilegis i ho vengueren com el fracàs de la democràcia liberal i la polarització política.

Per això que hui cresca l'extrema dreta i el feixisme arreu no és tant fruit de la decadència cultural, la polarització política o el desencant de la democràcia, com ho venen els mitjans, sinó més aïna que cada vegada hi ha més moviments que reivindiquen trencar amb eixe ordre en què tan còmodament viuen uns pocs i es demana  la inclusió de la resta, de les dones, dels immigrants, dels habitants del Tercer Món, dels marginats, dels obrers, dels transsexuals, del medi ambient, de les minories que sistemàticament es vol que queden fora del sistema. Davant de tanta efervescència, de bell nou un tancament de files al voltant de la superstició, del conservadorisme exacerbat. De bell nou venen les bruixes, les bruixes que tenen un poder omnímode per a fer volar el món i s'acontenten en disputar-te les teues misèries. Aquelles bruixes que es pretenia que pactaven amb el dimoni, que podien fer trontollar el poder de reis, papes i prínceps, però que s'acontentaven en matar a quatre vilatans amb una epidèmia o arruïnar una trista collita de blat. 

Comentaris

  1. De la primera part del text, del de les bruixes em ve al cap un capítol dels Simpsons en què hom feia la singladura cap al continent nou en un vaixell carregat de puritans: ací, la Lisa en un moment del capítol és acusada de bruixeria per saber calcular de cap una multiplicació.

    Pel que fa a la segona part, la de l'ensenyament, el dubte meu és el següent: fins a quin punt és conscient la gran massa de l'alumnam (dic la gran massa, no els caps de cada banda) que al món passen aquestes coses o de la complexitat de variables que s'apleguen? (per això, repetisc la gran massa contra els pocs dels caps extrems).

    https://www.youtube.com/watch?v=TlBIa8z_Mts

    ResponElimina
  2. De la primera part del text, del de les bruixes em ve al cap un capítol dels Simpsons en què hom feia la singladura cap al continent nou en un vaixell carregat de puritans: ací, la Lisa en un moment del capítol és acusada de bruixeria per saber calcular de cap una multiplicació.

    Pel que fa a la segona part, la de l'ensenyament, el dubte meu és el següent: fins a quin punt és conscient la gran massa de l'alumnam (dic la gran massa, no els caps de cada banda) que al món passen aquestes coses o de la complexitat de variables que s'apleguen? (per això, repetisc la gran massa contra els pocs dels caps extrems).

    https://www.youtube.com/watch?v=TlBIa8z_Mts

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL