Per diversos motius estos dies he estat rumiant sobre quin lloc ocupe al món, bé que és un tema prou recurrent. Em sent com si no acabara d'encaixar enlloc, que sobre a tot arreu i que encara no he trobat l'indret que puga dir: aquí encaixe. Supose que va lligat a eixa idea habitual que apareix i que em fa pensar que no existisc, que soc invisible. La veritat que he estat damunt d'una muntanya russa emocional i que des de l'hivern que m'he sentit en un estat ansiós continu. Pareixia que s'havia apaivagat fa unes setmanes, però note que s'acosta de nou. Al remat hauré d'acostumar-me a eixos sentiments, a agarrar una cadireta i seure a la vora de la platja i agarrar-me fort quan vinguen les ones grans.

Comentaris

  1. Has dit: com si no acabara d'encaixar enlloc, que sobre a tot arreu i que encara no he trobat l'indret que puga dir: aquí encaixe.

    És força frustrant tenir aquest sentiment; i em sap malament dir-ho, però aquest no t'abandonarà mai. Vull dir, serà una cosa cíclica i ho dic per experiència. Per qualsevol motiu t'assaltarà el sentiment aquest: per fets polítics, per fets culturals, per fets socials, etc.

    Amb els deu anys que et lleve de més també he experimentat aquesta classe de muntanya russa. No hi ha més camí que fer el cor, el pensament, fort.

    https://www.youtube.com/watch?v=mfI1S0PKJR8

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, company. Vaig assumint-ho a poc a poc. Justament ahir llegia que Robert Burton al segle XVIII ja en parlava, l'anomenava la fel negra.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL