EL CONTE DE LA TORRE

Això era i no era una vila a una torre lligada. Diuen que més de cinc milions de turistes hi acudien cada any a visitar una torre que no estava erta. Qui ho diria en un món dominat per la perfecció que una imperfecció poguera resultar tan atractiva i moure les masses? Però què passaria si un dia l'adreçaren, o pitjor encara, si solsira definitivament? Es perdria l'encant? Moriria la màgia? Anirien milers de turistes a vore les runes i a fer-se fotos com si la reconstruïren?

L'art sempre ha anat unit al poder i ha sigut una ferramenta d'exhibicionisme que han emprat les societats per a molestar els veïns. Així a finals del segle XII el comú de Pisa conformava una república pròspera que comerciava per les costes de la Mediterrània. Com que en aquella època, tot i que hui també, els límits entre comerç i pirateria no estaven ben definits, els mariners pisans es guanyaven la vida traslladant mercaderies i rapinyant els litorals de les costes sarraïnes i d'algun regne cristià si podien, també. Però de què serveix tindre diners si els teus compatricis no poden ser-ne testimonis i morir-se de l'enveja? Així que cap a 1173 iniciaren la construcció d'un campanar majestuós, que pegara un esclafit i fóra visible a molts quilòmetres de distància. La segona cosa que destaca del cloquer és que es troba exempt de la catedral. Bé, a l'edat mitjana no era gens estrany, fixem-nos en el nostre Micalet que estigué separat de la catedral al principi. Clar que aquests minarets cristians no sols aprofitaven per a cridar els fidels a l'oració, servien així mateix com a eina de difusió comunal, vaja que es mantenien separades l'esfera pública i la religiosa. 

Ara bé, durant la gestació sorgí un petit problema i és que el terreny sobre el qual es troba la ciutat no és molt estable, fruit d'anys i anys de dipòsits que ha arrossegat el riu Arno en el seu lent caminar cap a la mar. De manera que en començar-se les obres, l'estructura començà a mostrar una lleugera inclinació cap a terra. Potser fora un presagi de què el succés econòmic de la ciutat estava per acabar perquè poc després els mariners pisans foren derrotats per la flota genovesa i la Torre deixà de ser una preocupació per als pisans.

Els experts coincideixen que li va vindre bé aquest oblit, la paralització de les obres permeté que el sòl s'asseguera i la fàbrica no caiguera, però els fidels que acudien a la catedral havien d'esperar gairebé un segle per a poder contemplar-la acabada. Per això presenta una doble combinació d'elements romànics de l'estructura principal amb sis pisos de planta cilíndrica així com el caràcter massís amb els elements gòtics del campanar, que té set campanes, una per a cada nota de l'escala musical. Tractant-se d'Itàlia la Torre està a més a més esguitada d'elements clàssics, car Itàlia era plena molt més que altres llocs de l'Imperi, d'arquitectura romana i aquesta empremta era difícil d'ignorar.

Quan fou acabat el cloquer la nostra protagonista continuà el seu viatge cap avall i malgrat que s'hi realitzaren diferents intervencions, pareixia que el seu destí era inexorable, fins i tot a finals del segle XX hagué de ser tancada al públic. A principis del segle XXI es pogué reobrir i corregir el seu acotament fins a aquell que tenia en les albors de l'edat contemporània, tot i que en l'actualitat ningú s'enganya, l'emblema de Pisa desapareixerà un dia. Com desaparegueren les obres d'Ozymandias.

Jo anava decidit a desencantar-me, un lloc cercat de turistes fent-se la típica foto com si estigueren tractant d'evitar el seu desenllaç fatal, monopolitzant l'espai en un estudi fotogràfic improvisat i particular. Llavors en arribar al final de la Via Roma i entrar a la Plaça dels Miracles, la vista va ser espectacular, un poc com en la pel·lícula Jurassic Park quan els protagonistes van amb el jeep pel parc i de sobte es troben un braquiosaure i alcen els caps meravellats per a contemplar aquella impressionant fera. Quan s'hi entra, hom té la sensació d'haver begut molt i costa avançar-hi amb una sensació de desequilibri. 273 escalons cobreixen l'ascens, encara que les vistes des de dalt no són gaire especials. La desembocadura de l'Arno dibuixa una plana entre muntanyes que amaguen el paisatge més enllà de la ciutat.

Tantmateix em va agradar, em va paréixer bonica, sublim, que al marge del seu defecte, mereix per la seua arquitectura. Així que responent a la pregunta inicial, rebria menys visites si es mantinguera erta com un fus? Possiblement, el ben cert és que de torres inclinades també hi ha moltes, fins i tot a la mateixa ciutat, però cap d'elles tan bella així que chi lo sa.