LA KAHINA

                                                   

La Kahina és un personatge que encara hui entre els pobles amazics desperta una gran fascinació perquè representa la seua lluita contra els pobles invasors. Però com succeeix amb molts personatges i fets del període altmedieval, no disposem de moltes fonts que ens puguen donar dades fiables i on no arriba la veritat, prolifera la llegenda, per exemple se'n diu que tingué un harem de 400 hòmens, una fantasia més pròpia de l'orientalisme romàntic.

Sabem que visqué a finals del segle VII a l'actual Algèria i que el seu nom era Dihya, però és més coneguda pel sobrenom que li posaren els àrabs al-Kahina, és a dir, la sacerdotessa perquè els seus atributs físics (ulls blaus, cabells negres i llargs) eren els propis d'una sacerdotessa.

Estigué casada amb Kuseyla, un líder amazic i va tindre tres fills, un de pare amazic, un altre de pare grec i un altre de pare àrab. Hi ha molt de simbolisme al respecte, els tres pobles que es disputen el Magreb units per l'ascendència de la reina amaziga, fins i tot s'han fet llegendes romàntiques al voltant.

                                          

Sobre la seua religió també han corregut rius de tinta, cadascú tira cap a casa, per a uns era cristiana i per a altres devia ser jueva, encara que coneixent la nul·la participació de les dones en els rituals abrahàmics, podríem pensar que era politeista, d'ací el sobrenom. De fet, en els combats es feia acompanyar per Gurzil una divinitat amaziga representada per un bou i que era el déu del tro. O en definitva era una persona sincrètica, en consonància amb un esperit hel·lenista.

Pertanyia a la tribu dels Zeneta, que amb el temps tingueren una especial implantació a les terres del Xarq al-Àndalus i per això comptem amb topònims com Atzeneta.

                                                 

En el temps que visqué, el Magreb formava part de l’imperi bizantí. Els emperadors de Constantinoble havien fet fora els vàndals en un intent de restaurar la glòria de l’imperi romà i Àfrica n’era un exarcat, però els amazics no se sentien tampoc contents per la càrrega fiscal i perquè al cap i a la fi, eren hostils a qualsevol dominador. 

Tampoc era una excepció, una altra figura com la d'Olbà, més conegut en Espanya com a Don Julián (que el retraten sempre com a noble visigot per a garantir l'espanyolitat de Ceuta), era un altre noble amazic, que intentà fer malabarismes entre la disputa de tres pobles invasors com eren els germànics, els bizantins i els àrabs. I podem establir alguns paral·lelismes entre les seues lluites i com acabaren.

                                  

Els amazics són un gran oblidat de la història, ignorem deliberadament que Àfrica formà part de l'imperi romà durant gairebé sis-cents anys i que culturalment, els amazics reberen les influències de Roma, per exemple, encara hui empren el calendari julià. El cristianisme tenia també una forta implantació sobretot sobre les tribus de l'orient, no oblidem que Sant Agustí d'Hipona o el Papa Gelasi I eren d'origen amazic, encara que els representem com a senyors occidentals. Fins i tot, algun d'ells arribà a ser emperador com Septimi Sever que visqué entre els segles II i III aC.

                                             

Els amazics desenvoluparen una versió pròpia del cristianisme com era el donatisme i que tindrà un gran pes en l'expansió del monasticisme a la península Ibèrica.

En canvi, entre les tribus amazigues de l'occident el paganisme encara era fort i a més el judaisme tenia certa implantació. Així les coses, l'arribada de l'Islam no suposaria més que una altra religió monoteista en la regió, en un context a més, en el que Roma lluitava per imposar la seua doctrina nicea.

Els àrabs necessitaren fins a 4 campanyes per a sotmetre tot el nord d'Àfrica (642-711). Aprofitant la debilitat i desunió dels bizantins, destruïren Cartago i l'any 670 fundaren la ciutat de Cairuà (a l'actual Tunísia) com a base per a llançar les seues ràtzies per la regió.

                                            

Però llavors els amazics els feren front, liderats per Kuseyla, personatge del qual tampoc se'n sap molt, i aconseguiren frenar-los (però els àrabs anaven de guerra civil en guerra civil així que tampoc necessitaven molt per a ser frenats). Tanmateix, l'any 688 Kuseyla morí.

En morir Kuseyla, Kahina que havia sigut la seua companya i ja era d'edat avançada, va prendre el lideratge de les tribus amazigues per a lluitar contra els invasors. L'any 698 prop de Uadi Nini els àrabs foren derrotats per Kahina.

                                      

A la desesperada, Kahina decidí que la millor arma era deixar els àrabs sense botins ni queviures així que manà destruir totes les terres i retirar-se. Això no va agradar a les tribus del litoral que preferiren pactar amb els àrabs una rendició amistosa i conservar les terres.

Sobre el final de Kahina hi ha dues versions, bé que va morir lluitant en el camp de batalla, bé que va ser derrotada i capturada i en acabant decapitada. El lloc també és dubtós, bé prop de Bir al Kahina, bé prop de Tabarca o fins i tot en l'amfiteatre del Jem.

                                  

Quan va morir tenia al voltant de 80 anys (127 anys si fem cas a Ibn Khaldun) per tant, el seu lideratge polític es correspon ja al d'una persona d'edat avançada, malgrat que les representacions que se'n fan sempre són les d'una jove.

En l'actualitat és reivindicada tant pels algerins i amazics com pels marroquins, els tunisians, els jueus nord-africans o fins i tot pels francesos que la compararen amb Joana d'Arc i s'entestaren a fer-la un adalil del cristianisme en el nord d'Àfrica.

                                                          

Fins i tot arribaren a dir-ne que era bon exemple de com els amazics havien estat incapaços d'estar units i que per això acabaven sent ocupats imperi rere imperi i per això els francesos tenien dret a colonitzar-los. També serà una figura clau en el procés d'independència algerià.

Fins i tot arribaren a dir-ne que era bon exemple de com els amazics havien estat incapaços d'estar units i que per això acabaven sent ocupats imperi rere imperi, i per això els francesos tenien dret a colonitzar-los. També serà una figura clau en el procés d'independència algerià.