DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

  Fa uns mesos vaig rebre una carta de l'Ajuntament convidant-me a unir-me a la comissió de festes perquè per anys, corresponia a la meua quinta. Vaig anar a la primera reunió a ataüllar un poc el personal, perquè tampoc en coneixia cap i francament, també m'espitjava un interés morbós per  vore  com envellia la gent de la meua generació. Finalment, esperava que m'ajudara a socialitzar i oblidar un poc els problemes familiars i també em trobava immers en una crisi d'identitat perquè no em sent lligat a cap lloc La veritat que no em van fer mala impressió, llevat d'algun personatge i l'odi que senten en  este  poble pel valencià. A més a més, em feia comboi això de treballar en barres els dies d'orquestra per a recordar els dies de joventut malvivint de l'hostaleria. M'apanya menys això d'assistir a misses i actes perquè "és tradició". També forma part de la identitat el valencià i això no els  cau  tan mal carregar-s'ho. En fi, que

                                               La Calàbria és una de les penínsules meridionals que conformen la bota italiana, a un tir de pedra de  Sicília  i al bell mig de la Mediterrània, ha sigut un lloc de pas obligatori per a naus que anaven de banda a banda de la Mediterrània: comerciants, soldats, pirates ... però  també apàtrides hi han trobat refugi i com a conseqüència posseeix una rica cultura que la mala fama sovint amaga. No sols s'hi parla l'italià, llengua arribada recentment arran de la unificació, però  sobretot  de l'aparició dels mitjans de comunicació de masses. En són indígenes el sicilià i el napolità, bé que conformen un mateix continu lingüístic que es fon en  esta  península.  Tanmateix,  la forta diglòssia imperant les condemna a l'àmbit casolà, sota l'etiqueta de  dialetti . Tot plegat, un i altre sumen vora 17 milions d'habitants, però la manca de suport institucional, el bandejament de l'àmbit escolar i la reclusió domèstica e