DE LA VILA A LA VALL DE XÀBIA

El camí de les Sortetes condueix el caminant des del riu Gorgos fins a la vila de Xàbia. Primer troba el Raval de Baix, l’última expansió urbana de la vila antiga, construïda a la vora d’un barranc, el Barranquet hui soterrat sota l’asfalt, va desaparéixer a mitjan segle XX per culpa de les riuades violentes que amenaçaven la integritat dels seus habitants. Unes poques portelles i un solar per a l’estacionament de vehicles guarden la memòria del Ravalet. Dos moments a l’any fan reviscolar el Raval i el trauen de la seua llangor, a l’hivern la foguera de Sant Antoni, la seua és ben present en un templet del pany de cases que hi resta i la foguera de Sant Joan, pels volts de l’estiu.

Des del Raval de Baix i prenent els carrers de la Font, el Foguerer arriba a la Ronda Sud, l’antic llenç de muralla que tancava la vila pel migdia. Als seus peus hom haguera trobat segles arrere, un dels fossars de la vila. Vinculat a aquest fossar hi havia l’Hospital de Santa Anna, institució medieval per a l’atenció de desemparats, la capella del qual encara es pot visitar. El carrer paral·lel a la Capella és el carrer Major, l’artèria principal de la vila que condueix fins a la plaça de Baix. En aquesta plaça el viatger trobarà la Llotgeta, una galeria amb arcs on tenien lloc les transaccions comercials i que en algun moment del segle XX foren cegades.

Una escala sota una arcada comunica la plaça de Baix amb la plaça de Dalt, el baluard de la vila, el rovell de l’ou, la seu del poder eclesiàstic, polític i social. La Casa de la Vila fou construïda al segle XVIII en un llenguatge clàssic. Al seu davant se li enravena l’església de Sant Bartomeu, edifici del gòtic tardà bastit aprofitant i ampliant l’estructura d’una antiga torre andalusina i que de llavors ençà ha ofert protecció a la gent de Xàbia, un tipus d’església molt comú a la comarca que també pot observar-se a Teulada i a Murla, pot intuir-se a les de Pedreguer i Calp i pot recordar-se a la de Benissa. Completa el conjunt de la plaça el palau gòtic dels Sapena i el palauet eclèctic de la família Bolufer, edificat amb els fèrtils ingressos de la pansa. Llavors el viatger desfà les seues passes carrer Major avall fins a arribar a la Porta de la Ferreria, l’entrada ponentina de la vila.

Des d’aquesta porta s’iniciava el camí de València, als voltants del qual es va desenvolupar el Raval de la Ferreria o del Convent. La major part del camí s’ha desdibuixat per la construcció d’illes de cases tot i que encara és possible contemplar una part en el dit carrer de Jesús Natzaré, popularment de la Gossera per ser el lloc on els hòmens anaven a jugar a pilota. Abandona el caminant el raval tot girant pel carrer Sant Joaquim i muntant fins a trobar el camí Vell de Gata. Cal desviar-se un moment per a visitar l’ermita de Sant Joan, construcció baixmedieval d’una única nau, i al costat es va construir, a principis del segle XIX i per mandat reial, el cementeri vell.

Ara sí, continua pel camí per un tossalet i s’endinsa en l’horta xabienca: ceps, oliveres, garroferes, bresquilleres, llimeres, pomeres, nisprers, però també altres espècies menys hortolanes com bardisses, baladres, palmeres, buguenvíl·lies i l’heura que s’arrapa a la humitat de les parets. A vora del camí, en l’antigor el passejant haguera trobat satisfacció a la set en el Pou de Castell que encara conserva l’abeurador dels animals. Passant el pou s’endinsa el camí per la vall de Sant Bartomeu, una plana dibuixada pels incomptables barrancs que des del Montgó, permeten regar aquesta horta. No en va, aquesta planura ha estat treballada des de l’antiguitat, com han suggerit les restes romanes trobades, un aperitiu de les vil·les romanes que dormiran en el subsol. També els musulmans saberen traure-li rendiment a la vall, hi hagué la desapareguda alqueria de Benimadroc.

Finalment, el caminant decideix parar a l’entrada del camí del Barranc del Migdia, senda que condueix a la cova del Montgó, famosa per les seues pintures rupestres i els seus jaciments prehistòrics. No hi ha pressa per arribar a la meta.

14.08