LA NIT DE BRUIXES

Si heu llegit mai el Dràcula de Bram Stoker, un fet sorprenent és que el protagonista Jonathan arriba al castell del comte en Transilvània, no la vespra de difunts, com s'esperaria, sinó la vespra de Sant Jordi, en abril i els camperols es troben molt inquiets perquè eixa nit les portes de l'infern s'obrin i el món dels morts i dels vius queden comunicats. Desconec si la versió original parla de Sant Jordi i això és una adaptació de la versió castellana o sí, efectivament en el calendari ortodox té alguna coincidència, perquè en realitat eixa data és la festa de Santa Valpurga, que té lloc el 30 d'abril, i pensant-ho bé, el 30 d'abril és l'oposat al 31 d'octubre, el Samhuinn dels celtes, l'inici i el final de l'estiu. Estiu entés en termes agrícoles, clar. 

La nit de Santa Valpurga o de Walpurgis té certa tradició en alguns indrets d'Europa i es coneix també com la nit de Bruixes, igual que la vespra de difunts. Es tractaria d'una festivitat pagana que després el cristianisme intentà demonitzar amb menys fortuna que la seua homòloga d'hivern. Els pagans hi festejaven algunes divinitats que tenien a veure amb la primavera, com ara Beltane, Flora o Maia. 

Els romàntics com Goethe van revifar l'interés per esta celebració, l'escriptor alemany hi parla al seu Faust com una nit durant la qual les bruixes es reuneixen en aquelarres per a fer malifetes i hui en dia té un caràcter més folklòric.




Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

Imatge
Els arabismes són un conjunt de mots manllevats a la llengua aràbiga a la nostra llengua per donar nom a idees o conceptes que originalment no existien o que ja no responen al mateix nom. Certament el català té menys arabismes comparats amb el castellà o el portugués i dialectalment el valencià en té molt més que el català oriental, per raons històriques. En castellà també són més fàcils de detectar perquè sovint conserven l'article al-. Ambtot el seu nombre va retrocedint perquè les paraules també s'extingeixen si els parlants no els donen un ús. Llavors aquí he posat algunes de les paraules que m'han semblat més interessants perquè continuen vives en la nostra realitat diària, això si hi ha moltes més paraules que he sentit dir als avis o a la gent major que a la gent jove. Al final també hi ha algunes expresions d'origen àrab que s'utilitzen cada vegada menys. Per trobar-ne més, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans és una bona ferramenta. Albe...
Més informació

EL PAÍS DELS BENIS

https://drive.google.com/open?id=1SotQtbnpMYP-35p783MoDBTbid8&usp=sharing Fent clic a l'enllaç de dalt es pot accedir al mapa. Des que els humans inventaren el llenguatge per comunicar-se, van tindre la necessitat de donar un nom a l'espai que els envoltava, a manera de domesticar el paisatge i fer-lo propi. Així rius, muntanyes, illes, hortes, barrancs... havien de rebre un nom. També els pobles obtingueren els seus noms, a fi de distingir-los dels seus veïns. Ara bé, per facilitar les coses, es féu clar que calia que aquests noms foren compartits per la comunitat, si cadascú donava un nom diferent a cada unitat, es requeriria molt de temps cada cop que es duguera un a la conversa. A més a més aquests noms es començaren a transmetre de generació en generació, els fills heretarien dels seus pares els noms dels rius i dels pobles com també heretaven terres i cases. D'aquesta manera la toponímia és una gran ferramenta per conéixer i apropar-nos al nostre passat...
Més informació

FE I RAÓ

 Per diversos motius, en el darrer any he assistit a més misses de les que m'agradaria i he pogut constatar com l'Església no és eixa institució moribunda que pareix des de fora, al contrari ha trobat noves maneres de sobreviure. Clar que s'ha apoderat de bona part dels nostres rituals socials,encara que el fet que tampoc hi haja una voluntat clara des de la societat civil per trencar-hi, ha de ser simptomàtic d'un fet molt més profund. De tota manera, la mort de l'Església no du aparellada la de la religió perquè també em farte de sentir cada dia eixa frase de "jo crec en Déu, no en l'Església" o "jo crec que existeix alguna cosa", és a dir que la secularització estricta no ens durà a l'ateisme social.  Podem diferenciar aquells que s'hi acosten per un tema d'espiritualitat i creences i d'altres que ho fan per a participar de les diferents performances que s'organitzen al seu voltant. Per una banda, trobe que és un fenome...
Més informació