DIARI D'UN JOVE MASTERITZAT

El temps és allò que s'escorre entre les mans sense poder retindre'l encara que en anteriors entrades hom puga llegir-me que el temps és més qüestió de voluntat que de disponibilitat. Bé, el temps sempre ens posa al lloc i tenim dret a canviar de pensaments. El temps no existeix, és una barreja de records i d'anhels. Els records s'escriuen en passat i els anhels, en futur. El present és tan efímer que costa ser descrit abans que no es convertisca en passat. El temps és un recompte d'èxits, fracassos i moments mediocres. També és un talonari de xecs que van signant-se sense tindre fons. El temps lliure és tot aquell temps que ens queda després de descomptar les obligacions i que ens resistim a utilitzar sense sentir una mena de plaer culpable. Últimament m'atabala no dedicar aquest temps a fer coses útils. Voldria dedicar-me a  seure mirant la mar i mirant com passen les persones i deixar la ment en blanc, per a mi això és el dolce far niente que diuen els ita...

Les paraules de hui tenen en comú el fet de ser recipients.  Cassa: utensili amb mànec llarg que s'empra per a escudellar o separar líquids de sòlids. En l'escaldat de la pansa és una ferramenta fonamental. Prové de l'àrab qas'a (قصعه ), escudella fonda o bol. Se'n deriven molts mots per exemple: cas, casset, cassola, cassó. La presència d'aquesta paraula en altres llengües romàniques com el francés casserole , l'italià cazzuolo o l'occità caçòla  han suggerit també un origen llatí però ambdues possibilitats podrien ser vàlides.  font: DCVB Garrafa: utensili de cos ample i coll curt que serveix per a contindre líquids com ara vi o oli. Préstec de l'àrab gharrafa  ( غرافة ) present també en el castellà i en el portugués. Els comerciants italians conegueren les garrafes en el nord d'Àfrica i les dugueren al continent però la paraula es convertí en caraffa i d'aquí passà al francés (caraffe), l'anglés (carafe) o l'alemany (K...

Estos dies estem mirant en classe la crisi de la Baixa Edat Mitjana. Vaig estar dos dies afònic i em tocà explicar-la amb mímica, com si jugàrem a les pel·lícules i amb la pissarra, clar. Ara estem mirant la conflictivitat al camp. A classe en som 17. Els dic: -Sóc el vostre senyor, les terres que treballeu són meues i m'heu de pagar 50 euros a l'any cadascú. Molt rep anualment?  Si en som 17, primer haurem de multiplicar 50x17,  aleshores cada any rep 850 euros. Amb eixos diners em pague les meues despeses domèstiques, viatges, si vull organitzar algun sopar en el meu palau al qual no esteu convidats, per cert.  A no ser que vullgueu vindre a rentar plats o cuinar. -Si heu de pagar-me a mi, vosaltres teniu menys diners per a gastar en menjar. A més a més, segurament tindreu tots una caterva de fills. Esteu infraalimentats i més exposats a les malalties. En este moment apareix la Pesta Negra i el 40% de vosaltres mor. Molts en quedaríeu? Com traeu un percentatge? Mul...

Fa uns anys vaig escriure un llistat de paraules que venien de l'àrab, he decidit recuperar-lo i unir-lo a la filosofia que hi havia darrere de la série Aprendre àrab sense eixir de casa en què em centrava sols en la toponímia. L'àrab és la llengua que més ha nodrit el valencià de manlleus, no en va parlem de quasi un mil·lenni de presència musulmana al Xarq al-Àndalus, tanmateix moltes paraules fan referència a l'agricultura, a la mar, a l'artesania, a activitats que estan desapareguent i amb elles, morint aquestes paraules. Per això intente que continuen amb vida, per a no esborrar un moment tan important de la nostra història. En esta entrada el fil conductor és el de les unitats de pesos i mesures. Alfarràs: Càlcul aproximat que es fa a ull o també una destrucció de moltes coses (ho deixaren tot fet un alfarràs). També hi ha el verb alfarrassar, calcular a ull, i alfarrassador és qui calcula a ull o pronostica. Prové de l'àrab haras ( حرص): controlar. ...

Isc de casa quan el sol encara no està fora, amb temperatures que s'esvaren cap als 0 graus i pel carrer únicament es veuen senyors nòrdics amb pantalons curts passejant gossets. M'enfile per la costera de Pedramala, un Gòlgota ple de grues que alcen xalets de luxe, arrapant-se al vessant de la muntanya. Cap dia falla, sempre acabe d'algun camió, no importa quin, sempre hi ha camions des del revifament de la construcció, siguen de materials, de contenidors o grues excavadores. S'albiren els primers rajos per la mar però encara amb els fars encesos, fem la imatge d'una Santa Companya escalant el mont Olimp. Arribe al cim i allà avall queda el port de Moraira, amb les seues cases escampant-se per tot arreu com si la mateixa rada no pogués ja contindre tanta efervescència urbanística. En eixe moment cal prendre una decisió com en eixes novel·letes juvenils de Elige tu propia aventura . a) Elegisc la N-332. Va, hem vingut a jugar. Descendisc per Benimarco cap a Teulad...

La llista de llibres que vaig llegir en 2017. 1.  Breu història d'Al-Àndalus [Breve historia de al-Ándalus , 2013] de l'escriptora Ana Martos. És una senzilla aproximació a la història de l'Al-Àndalus però tan senzilla que no paga la pena i més quan gran part del contingut són anècdotes històriques del regne d'Astúries o de Lleó. És una història expositiva, on l'anècdota prima per damunt de l'explicació, com en les cròniques del segle XIX. 2.  Un sac d'ossos [Bag of bones, 1998] de l'escriptor nord-americà Stephen King (1949). Un escriptor vidu se'n va a viure a una casa  en el llac que en el passat estigué habitada per una família afroamericana de trist final. L'escriptor acaba atrapat en l'atmosfera asfixiant dels pobles menuts i les seues lleis consuetudinàries, especialment les que fan referència als crims comunals. El més graciós de King és que les seues novel·les de terror acaben tenint una explicació molt racional que acaba eclipsa...

2017 va començar com cada any, afegint-me anys. Ara que canviava la desena, vaig decidir adequar el nom d'este diari a la nova realitat i el vaig rebatejar com a  Diari d'un jove masteritzat en la trentena , per a què, ja que ni és un diari, ni sóc jove ni molt menys masteritzat, hi haguera algun element de veritat en el títol. Però segurament ara que vinguen els idus de gener, li tornaré el nom que tenia, ja ha durat prou la comèdia.                                 Diu el refrany que la neu de gener ompli la bóta i el graner i encara que s'ha fet de rogar al principi, la segona part de l'any ha dut faena sense parar. En gener va nevar i per als que habitem el litoral és un fet excepcional. En 30 anys sols he vist nevar dos voltes a la Marina (excloent dalt les muntanyes), l'any 2005 i enguany. Calp va ser l'únic poble de tota la comarca en què la neu no va collar i emblanquinà sols el cim d...