VISITANT ALSÀCIA (IV) BASILEA

Basilea és la tercera més gran de Suïssa per població amb vora 180.000 habitants. S'ubica a la vora del riu Rin i fa frontera amb França i Alemanya, de fet alguns dels seus barris s'hi uneixen i s'hi pot anar caminant. Les temperatures són fredes en hivern i suaus en estiu, més suaus deguda la baixa altitud en comparació amb altres ciutats suïsses, encara que novament, la vaig visitar en plena ona de calor amb temperatures que rondaven els trenta graus, lluny dels vint acostumats en el mes de juliol. També compta amb precipitacions abundants, vora els 800 mil·limetres annuals. En l'actualitat la seua economia es basa en la indústria química i farmacèutica i pel seu port fluvial també passen un gran volum de mercaderies i genera un terç del PIB de tota Suïssa. 

Poblada des de la prehistòria, s'hi han trobat jaciments cèltics i prop de Basilea, la ciutat romana d'Augusta Ràurica, a la població d'Augst. Sobre el tossal on hui s'ubica la catedral, els romans construïren una fortificació per a vigilar i controlar el trànsit pel Rin. La primera menció al nom de la ciutat data del segle IV amb el nom de Basilia que podria referir-se a una propietat de terra d'algú de nom Basileu o vinculada a l'emperador. Amb la desaparació de l'imperi romà, va mantindre la seua posició estratègica al votlant d'un pont que permetia unir les dues riberes del riu Rin que naix a la localitat dels grisons a Tujesch i desemboca als Països Baixos en Rotterdam 1232 quilòmetres després. Com a ciutat independent estava governada pel bisbe dins del Sacre Imperi Romano Germànic. 

La catedral es va construir sobre un tossal des del qual s'observa el riu i que els romans ja havien triat per a edificar una fortificació. Hi ha un edifici datat del segle XI i construït en estil romànic, però un terratrèmol en 1356 va destruir pràcticament el temple i es va haver de reconstruir ara seguint els patrons del gòtic i sota la direcció de Johannes von Gmünd o Johannes Parler que treballà també en la catedral de Freiburg. És un edifici de planta de creu llatina amb torres als peus i coberta amb voltes de creueria. El principal material emprat és la pedra arenisca roja que s'extreia de pedreres properes i que esdevingué molt característica de la ciutat. El conjunt es completa amb una col·legiata adosada. L'aniconisme protestant dugué a que s'eliminaren moltes de les figures, encara que han sobreviscut algunes estàtues de la façana que representen Sant Jordi i Sant Martí i també les imatges de l'emperador Enric II i la seua muller Kunigunda com a donants, molt representatiu de l'àrea germànica i pintures de la cripta amb el cicle de la Nativitat. La coberta es va fer amb teules vidrades de diferents colors. En 1431 hi tingué lloc el concili que havia de reunificar les esglésies catòlica i ortodoxa

Erasme de Rotterdam trià la ciutat per a passar llargues temporades i finalment hi va morir el 1536, per això la seua tomba es troba a la seua catedral. Per aquells anys el protestanitsme va prendre molta força, no sols per una motivació religiosa, també política perquè llavors la cituat estava governada pel bisbe i no hi havia bones relacions entre este i el patriciat urbà. La conversió al calvinisme va permetre expulsar el bisbe el 1539. 

En la plaça del mercat es troba l'edifici de l'ajuntament, construït el 1501 per a commemorar l'adhesió de la ciutat a la confederació helvètica. La veïna Mulhausen, que hui es troba en França, ho havia fet molts anys abans. L'edifici és una bona mostra de l'art gòtic civil de la zona del Rin amb la característica pedra roja. L'expulsió del bisbe va permetre la ciutat constituir-se com una República independent dins de la confederació. 

Basilea és la capital cultural de Suïssa, en 1460 el bisbe va fundar la Universitat que al mateix temps és la més antita de tot Suïssa. Cada any hi té lloc l'Art Basel, una fira d'art contemporani, a més té dos gal·leries importants, el Museu d'Art i la Fundació Beyeler. L'origen del Museu d'Art va ser l'any 1662 quan l'Ajuntament i la Universitat compraren el gabinet de curiositats de Basilius Amerbach, un jurista i col·leccionista oriünd de la ciutat. La col·lecció estigué des del seu origen disponible per al públic de manera que és una de les pinacoteques públiques més antigues d'Europa i compta amb una gran i ampla col·lecció d'obres d'art des del gòtic fins a l'actualitat. S'hi poden contemplar obres emblemàtiques com els Burgesos de Caen de Rodin, l'Arlequí assegut de Picasso o el Mercat de Paul Gauguin.

En la veïna població de Riehen es pot visitar la Fundació Beyeler, una col·lecció d'art contemporani propietat del matrimoni Ernst i Hildi Beyeler, amics de Picasso i que arrepleguen obres del pintor malaguney, de Matis, Renoir, Cézanne, Van Gogh, Andy Warhol o Alexander Calder. El mateix edifici és una construcció de l'arquitecte Renzo Piano, una casa on el jardí es fon amb les estances a través de grans finestrals.