LA NIT DE SAMHUINN

L'autobús marxa per continuar la ruta i em vaig quedar sol en la carretera. Un petit pont de pedra separa l'aldea de la civilització. Les fulles seques que s'amuntonen massivament sobre el camí, es tornen relliscoses amb la pluja i dificulten caminar. La boira ha envaït tota la vall. La foscor més absoluta impera amb la seua mà de ferro. S'apropa la vespra de Tots Sants i els esperits comencen a abandonar el seu món per visitar-nos. He de passar pel costat d'un cementeri per arribar a l'hotel. Làpides i creus celtes es dibuixen entre la nit. 

La lluna ix a temps per projectar sobre l'asfalt l'ombra dels arbres. Formes antropomòrfiques que ballen empentades pel vent. S'escolta el grall d'un corb, l'udol d'una òliba i d'un mussol. Una rata penada se'm creua al davant. Encara em falta salvar un pendent, però aquest concert animal no és gens tranquil·litzador. L'hotel es situa damunt d'un turó, com la casa de Psicosis. La meua ment pensa: "per a sentir-nos més còmodes, perquè no revivim escenes de pel·lícules de por, seria fantàstic". Accelere el pas i per fi arribe a l'hotel, on almenys sols tenim fantasmes.

...........................................................................................................................................

El 31 d'octubre és la vespra de Samhuinn, una festa cèltica que celebra el final de l'estiu i l'inici de l'hivern. Eixa nit els esperits tenen permís per tornar a la terra, visitar els parents i solucionar tots els assumptes que tingueren pendents. La gent deixava a les portes de casa menjar per a què els esperits s'alimentaren. També fabricaven llanternes a partir de naps per a què els esperits no entraren a les cases. Després hagueren de pensar que els naps no fan por i començaren a emprar carabasses. D'això ja parlem en època cristiana, car les carabasses són originàries de Mèxic. En Alemanya també existeix el costum de fabricar llanternes a partir de carabasses, però l'11 de novembre dia de Sant Martí; al País Valencià ho fem amb melons d'Alger però desconec si té la mateixa relació.
Quan els cristians arribaren a les illes, opinaren que això de relacionar-se amb els esperits no podia ser gens bo i intentaren esborrar la festa. Tanmateix, com passà amb les festes més arrelades, el resultat fou infructuós i no els quedà altra que dir: "ei, que aquesta festa és cristianíssima del tot, adoràveu a Jesucrist i no ho sabíeu, desgraciats". El departament de màrketing de l'Església va fer la resta. Que el festival durava tres dies? Nosaltres farem tres festes i voilà la vespra de Tot Sants, el dia de Tots Sants i el dia dels Difunts. 

Testimoni de la important emigració irlandesa i escocesa als EEUU és la popularitat que prompte va adquirir, sobretot la vespra de Tots Sants que en anglès es diu All Hallows' Eve. Els americans que estan sempre ocupats en coses importants i no tenen ni un minut a perdre van escurçar el nom a Halloween. Prengueren una tradició mil·lenària, la convertiren en un circ i la facturaren de nou a la mare pàtria reconvertida en un producte per a vendre confits i disfresses. Com a resultat, el Halloween no és popular a les Illes Britàniques, se celebra en la mesura que es puga celebrar a Alemanya o Espanya, una festa postissa. De fet el dia 1 de Novembre ni tan sols és festiu al Regne Unit. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL