El confinament va ser dur, treballar a casa va resultar una experiència més esgotadora del que podia paréixer al principi sobre tot perquè mai hi havia un acabament de la jornada, les obligacions laborals planaven al llarg de tot el dia, les reunions de treball igual eren dins de l'horari com a les huit de la vesprada, els correus arribaven a qualsevol hora. La faena anà acumulant-se a mesura que s'apropava l'avaluació i de sobte un dia, va acabar tot però sense cap final celebrat, de la manera més descafeïnada possible i quan la festa ja havia acabat i sols restava el silenci, quan començava a abundar el temps lliure i podíem tornar a eixir de casa, llavors es va fer el buit intern i els pensaments negatius van vindre a omplir eixe buit com em succeïx habitualment en els períodes no lectius. Aquesta volta però, el colp va ser tan dur que vaig decidir buscar ajuda professional i tot i que el pronòstic era més greu del que pensava, amb conflictes interns que he anat arrossegant durant un parell de dècades, a poc a poc vaig veient la llum i vaig tancant portes del meu passat que pensava que mai no podria fer. En la nostra societat actual la salut mental està completament estigmatitzada però gràcies a això també he arribat a conéixer-me millor, a saber quins són els meus punts forts i quins els meus talons d'Aquil·les i encara que no puc garantir que eixos núvols negres no tornaran, encara com trobe que tindré armes per a combatre'ls. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL