Ja hem començat el curs en la nova normalitat, o com diu Dani, en l'única normalitat que tindrem. El panorama encara és pitjor de l'imaginable en estiu: jornades senceres amb la carasseta posada, forçant la veu perquè el so penetre les teles gruixudes, corredors amb alumnes que avancen en fila índia, cadires separades les unes de les altres, prohibició de compartir materials, vet a qualsevol classe de contacte i desinfecció de mans cada volta que s'abandona l'aula o s'entra al centre. També la distància social obliga a deixar en un racó tots els esforços per a desenvolupar un ensenyament cooperatiu i tornen a la individualitat. La nova normalitat té molts visos d'improvisada i caòtica, amb normes que constantment es revisen i canvien o s'hi afegeixen d'acord amb l'experiència. El treball dels companys acaba reduint-se a fer de policies, sempre amb quaranta ulls a l'aguait de què cap alumne infringisca qualsevol de les normes per a previndre contagis. Aquest neguit es veu a tot arreu però per una banda jo em sent molt tranquil, ara mateix em definiria el gosset que es pren tranquil·lament un café al bell mig d'una sala en flames i diu: it's fine. 

Comentaris

  1. Gràcies per la referència, amor. M'agrada tant que estigues tranquil! La majoria dels meus amics professors estan que es pugen per les parets. Però cal vore la part positiva de tot. Un beset.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauries d'haver entrat "por alusiones". Posar-se nerviós no canviarà la situació i sí, hi ha alguna cosa de positiva. Un beset.

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

PARAULES MANLLEVADES A L'ÀRAB

A LA VORETA DEL MAR

AQUISGRÀ, LA CAPITAL IMPERIAL